GRUP MUNICIPAL ICV-EUiA-E Premià de Mar

Moció per exigig els pagaments de la Generalitat

2012-02-13T09:22:00.002Z

MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUIA-E DE L’AJUNTAMENT DE PREMIÀ DE MAR PER EXIGIR ELS PAGAMENTS DELS DEUTES DEL GOVERN DE LA GENERALITAT AMB AQUEST AJUNTAMENT

Els ens locals de Catalunya han arribat a una situació financera límit. L’estat de les finances locals, històricament precària, s’ha vist agreujada per diferents factors. La manca d’ingressos propis, el descens generalitzat de l’activitat econòmica, la disminució de les transferències de recursos al ajuntaments per part de l’estat, s’hi ha de sumar en els últims mesos la retallada dels fons i els retards en els pagaments dels deutes continguts per la Generalitat amb els ajuntaments, que contribueix encara més a l’ofegament econòmic de les corporacions locals.

Una situació que s’agreuja si es té en compte que els ajuntaments ja fa molts anys que estan portant a terme competències que no els són pròpies i assumint el seu cost. Els ajuntaments, l’administració més propera als ciutadans està atenent una sèrie de demandes sobre les quals no hi tenen una obligació legal de satisfer-les. Es tracta sobretot de la prestació de serveis vinculats a l’educació, la cultura, l’esport, la seguretat, la protecció civil i la promoció social. Els ajuntaments fan aquesta prestació de serveis per convicció i amb una vocació total per seguir responent a les necessitats reals de la ciutadania com a administració més propera i coneixedora d’aquestes, però la greu situació del finances locals pot obligar a replantejar la continuïtat dels serveis i prestacions que avui exercim des del món local.

Una de les principals lloses que avui pesa sobre la precarietat de les finances locals és l’incompliment dels convenis amb els ens locals i la reducció unilateral de les aportacions del Govern de la Generalitat que afecta a serveis bàsics dels nostres ajuntaments, com les escoles bressol, les escoles de música, d’art i dansa o els serveis socials, aguditzant així els problemes de tresoreria municipal i provocant major incertesa sobre els compromisos adquirits per la Generalitat i les projeccions pressupostàries que han de fer els ens locals pel proper any.

Atès que les retallades del govern de la Generalitat agreugen el dèficit dels ajuntaments i qüestiona la viabilitat dels serveis provocant una afectació de la despesa corrent ordinària i un transvasament directe de l’endeutament de la Generalitat als ajuntaments.

Atès que s’han succeït diverses iniciatives parlamentàries que reclamen al Govern de la Generalitat fer públiques les dades sobre el deute de la Generalitat i abonar als ens locals, abans d’acabar l’any 2011, el deute que la Generalitat hi tenia pendent. En els casos que això no fos possible es va acordar fixar, abans d’acabar l’any, un calendari per al pagament del deute de la Generalitat amb els Ajuntaments que integrés el conjunt dels departaments i els seus organismes, dependents i vinculats.

Atès que en la reunió del “Consejo de Política Fiscal y Financiera” del dia 17 de gener de 2012, el Ministre d'Hisenda i Administracions Públiques va proposar als Governs de les CCAA aprovar, de manera imminent, una línia ICO per a que aquestes puguin afrontar els seus pagaments més endarrerits i que, una part important d'aquests correspon a les seves transferències als Ajuntaments, els quals per aquest motiu tampoc poden complir amb els seus pagaments a proveïdors, molts d'ells autònoms i autònomes, micro i petites empreses, molts i moltes d'elles del mateix municipi.

Atès que aquests acords, a data d’avui, no s’han complert.

Per aquests motius el Ple de l’Ajuntament de Premià de Mar ACORDA:

Primer. Instar a l’Alcalde que faci públic el deute que el Govern de la Generalitat té amb l’Ajuntament de Premià de Mar i tots els seus organismes, dependents i vinculats

Segon. exigir al Govern de la Generalitat amb caràcter d’urgència, el calendari pel pagament del deute i dels compromisos pendents amb els ens locals abans del 31 de gener.

Tercer. Demanar a la Generalitat que de la mateixa manera que ha demanat un crèdit per fer front al pagament als seus treballadors i treballadores, estableixi una línia de finançament específica a partir de l’acord del “Consejo de Política Fiscal y Financiera”, del dia 17 de gener de 2012 per liquidar els seus deutes amb els Ajuntaments abans del 29 de febrer.

Quart.- Notificar l’acord del Ple Municipal al Govern de la Generalitat de Catalunya, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, a la Federació de Municipis de Catalunya i a l’Associació Catalana de Municipis.

Moció Rebuig a la pujada tarifària de l'ATM

2012-02-13T09:21:00.001Z

MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUIA-E A L’AJUNTAMENT DE PREMIÀ DE MAR DE REBUIG A LA PUJADA TARIFÀRIA DE L’ATM

Atès que el Consell d’Administració de l’ATM reunit amb data de 19 de desembre de 2011 va aprovar un increment mitjà del 12%de les tarifes del transport pel 2012, concretament, la T-10 d’una zona ha augmentat un 12% i la T-50/30 d'una zona, un 10%, quadriplicant així l’increment de l’IPC.

Atès que aquesta pujada tarifaria bé acompanyada d’una retallada de serveis d’autobús i del metro nocturn.

Atès que en un moment de forta crisi econòmica, quan moltes famílies han vist reduir els seus ingressos globals, i quan l'IPC general és del 2,4%, l'única proposta comprensible socialment era la de congelar les tarifes.

Atès que en aquestes circumstàncies el transport públic és fonamental per a garantir el dret a la mobilitat dels ciutadans i les ciutadanes. Una targeta anual a preu més reduït, que ha estat llargament demanada pels sindicats i les associacions d'usuaris, permetria introduir a la negociació col•lectiva el tema de l'accessibilitat a la feina en transport públic.

Atès que es fa necessari un gir radical de l'ATM en la seva estratègia tarifària i una aposta clara pels abonament amb tarifa plana a preu reduït per tal de fidelitzar els usuaris i promoure el transport públic com la millor la millor aposta per la mobilitat sostenible, segura i equitativa.

Atès que d’altra banda, a la vista que les despeses d’explotació del transport públic metropolità augmentaran notòriament,es fa imprescindible que el Govern català, com preveu la Llei de Mobilitat des del 2003, impulsi l’aprovació d’una llei de finançament del transport públic que creï nous recursos financers, tal i com diu la disposició addicional vuitena de la Llei de Mobilitat, 9/2003, que diu literalment,

“En el termini d’un any a partir de l’aprovació d’aquesta Llei, el Govern ha

de presentar un projecte de llei de finançament del transport públic, de la

mobilitat sostenible i de promoció de l’ús dels combustibles alternatius que

en reguli el marc organitzatiu”..

El grup municipal d’ICV-EUIA-E proposa al ple de l’Ajuntament de Premià de Mar l’adopció dels següents acords:

PRIMER.- Manifestar el profund desacord per l’increment de les tarifes del transport metropolita per l’any 2012 que ha aprovat el Consell d’Administració de l’ATM.

SEGON.- Proposar a l’ATM que s'estudiï la creació d'una targeta anual T-ANY

al preu de 400€, vàlida per a les 6 zones tarifàries de l'ATM. El pagament d'aquesta targeta es podria domiciliar bancàriament, i per evitar robatoris i danys materials, es podria recollir mensualment en les màquines expenedores de bitllets prèvia identificació amb una contrasenya.

TERCER.- Proposar a l’ATM la creació d’un descompte per als menors de 25 anys i oferir-los una targeta anual de transport, T-JOVE-ANY al preu de 200€, vàlida per a totes les zones tarifàries.

QUART.- Demanar al Govern de la Generalitat que de manera URGENT, enceti els treballs per aprovar una Llei de Finançament del Transport públic.

CINQUÈ.- Donar trasllat d’aquests acords a l’ATM, a l’AMB, als grups parlamentaris, a l’Associació per la promoció del Transport Públic, als sindicats CCOO i la UGT.

Manifest AMPA de l'Escola Bressol Municipal de Premià de Mar

2011-12-23T14:03:00.002Z

Les famílies de l'Associació de Mares i Pares d'Alumnes de l'Escola Bressol Municipal de Premià de Mar manifestem:

- que no entenem que no se'ns especifiqui exactament quin és l'increment que l'Ajuntament pretén aplicar als preus de l'escola, però, en canvi, se'ns demani que valorem com volem que s'apliqui aquest increment.

- que estem en contra de qualsevol pujada de preus de l'escola conseqüència de la disminució de les subvencions de la Generalitat, ja que al contrari estaríem donant la raó a qui fa les retallades que s'estan duent a terme en educació. I considerem que les crisis no les hem de pagar sempre els mateixos i menys encara els infants i la seva educació.

- que estem profundament en desacord amb que es vulgui incrementar de cop els IPC que no s'han aplicat els últims anys perquè considerem injust que el sacrifici recaigui en els pares que fan ús de l'escola actualment. Les pujades d'IPC s'haurien d'haver aplicat cada any.

- que no podem acceptar una pujada de preus d'aquestes característiques quan el curs ja fa gairebé quatre mesos que ha començat. Les famílies decideixen a quina escola bressol aniran els seus fills en funció de diverses qüestions, i una d'elles, molt important, és el preu. I també hem de tenir en compte que algunes de les famílies tenen dos i tres fills a l'escola.

- que l'esforç que se'ns demana ja l'estem fent perquè l'oferta de l'escola és pitjor ara que fa dos anys, com posa de manifest que hi ha menys educadores per la mateixa quantitat d'infants, que s'han suprimit serveis com el de bugaderia o que el pressupost de material escolar ha disminuït.

- que ens sentim profundament decebuts i decebudes de que l'educació pública de qualitat per als més petits s'estigui allunyant del model que tots els pares i mares voldríem per als nostres fills. Creiem que mesures com aquestes desprestigien l'educació pública a favor de la privada.

- que quan parlem de qualitat en cap cas estem valorant ni posant en dubte la professionalitat de les educadores que treballen al centre tal i com s'ha volgut fer creure des de l'Ajuntament en un intent d'enfrontar Ampa i professorat.

- i que farem les accions públiques que considerem oportunes individualment o com a associació per manifestar el nostre desacord amb les retallades, l'augment de preus i la disminució de la qualitat.

Per totes aquestes raons ens oposem a la pujada dels preus de l'Escola Bressol i demanem al grup de Govern que rectifiqui i als diferents grups polítics que també s'hi oposin.

Mares i Pares de l'Escola Bressol Municipal reunits en assemblea el 19 de desembre de 2011 a Premià de Mar.

Preguntes Desembre 2011

2011-12-23T12:47:00.003Z

PREGUNTA QUE presenta el Grup Municipal d’ICV-EUiA-E al Ple de l’Ajuntament de Premià de Mar del mes de desembre de 2011

PORXO DE LA LIÓ

Atès que la coberta del porxo de La Lió, des de fa un temps, presenta una sèrie de forats.

Atès que com a conseqüència d’això els dies de pluja es produeixen filtracions d’aigua que poden provocar el deteriorament de l’estructura metàl·lica del porxo. La qual cosa implica que el retard a l’hora de solucionar aquest fet provoca un increment del cost de la seva reparació.

Atès que el sostre d’aquest porxo es troba a la entrada del CEIP La Lió.

Atès que el material de la coberta és d’Uralita, material que pot comportar un perill per la salut pública.

El Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa – Entesa presenta a l’Equip de Govern les següents preguntes:

PRIMER:És conscient l’Equip de Govern d’aquest fet?.

SEGON:Té previst l’Equip de Govern a curt termini prendre alguna mesura per donar-li solució? .

LLUMS DE NADAL

Atès que enguany ja s’ha realitzat la col·locació de la il·luminació nadalenca.

Atès que aquests no es col·loquen a tots els carrers i places de la població de Premià de Mar..

Atès que hi ha carrers amb comerços que no es veuen beneficiats d’aquesta il·luminació.

Atès que el cost total de la instal·lació i subministrament elèctric del mateix el suporta el pressupost de l’Ajuntament de Mar.

El Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa – Entesa presenta a l’Equip de Govern les següents preguntes:

PRIMER: Quin és el criteri que es segueix per escollir quins carrers i places s’han d’il·luminar i quins no?.

SEGON: Té previst l’Equip de Govern que a curt termini els comerciants assumeixen part del cost de la instal·lació de la il·luminació nadalenca dels carrers on es col·loquen?.

Moció: taxa als bancs i caixes d’estalvis per tenir caixers a la via pública

2011-11-12T21:52:00.004Z

MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA-E A L’AJUNTAMENT DE PREMIÀ DE MAR PER A LA MODIFICACIÓ DE LES ORDENANCES FISCALS I PREUS PÚBLICS A FI DE CREAR UNA TAXA ALS BANCS I CAIXES D’ESTALVIS PER TENIR CAIXERS A LA VIA PÚBLICA

El grup municipal d’ICV-EUiA-E proposa al Ple de l’Ajuntament de Premià de Mar que cobri una Taxa als bancs i caixes d’estalvis per tenir caixers automàtics en la via pública. Una mesura que jan engegat altres municipis. Concretament es tractaria d’una taxa per ocupació de la via pública.

Igualment ICV-EUiA-E es permet indicà al Ple que abans d’aprovar aquesta moció l’Ajuntament de Premia de mar hauria d’iniciar un estudi sobre la situació dels caixers automàtics a la via pública, determinant el seu nombre, l’entitat bancària a la qual correspon, la seva ubicació, etc. I encarregar als seus serveis jurídics el corresponent informe que avali la posada en marxa d’aquesta mesura.

Referent a això, es pot assenyalar que el cobrament de la taxa per ocupació de la via pública en el fet que les entitats bancàries utilitzen el carrer en benefici propi; els caixers automàtics generen brutícia i requereixen una especial atenció de la policia local per les nits, ja que són llocs on és possible que es produeixi un robatori. Per tant, no solament es produeix l’ocupació de la via, sinó que es generen unes despeses derivades del manteniment de la neteja i seguretat ciutadana,serveis aquest que corren a càrrec de l’Ajuntament.

Per tot això, el grup municipal d’ICV-EUiA-E proposa que el Ple Municipal de PREMIÀ DE MAR adopti els següents acords

Que d’acord amb l’establert en l’article 17 de la llei 39/88, de 28 de Desembre, Reguladora de les Hisendes Locals, i en relació amb l’article 20.4 del mateix cos legal, s’aprovi una modificació de les Ordenances Fiscals i Preus Públics en aquest Ajuntament a fi de:

Realitzar una modificació de les mateixes amb l’addicció d’una nova tarifa, que concretament es refereix a l’aprofitament especial de les vies públiques municipals, que es produeix pel fet de la instal·lació i posada en servei de caixers automàtic.

Preguntes Novembre 2011

2011-11-12T21:51:00.001Z

Estat dels passos subterranis

Atès que degut a les pluges els passos subterranis del nostre municipi han quedat inaccessibles

Atès que els premianencs i premianenques fan ús dels mateixos diàriament

Atès que tot i que considerem que aquest fet es produeixi de forma habitual quan plou, degut a la ubicació del nostre municipi al costat del mar

Atès que l’aigua estancada durant dies crea una situació d’insalubritat al nostre municipi

El Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa – Entesa pel Progrés Municipal presenta a l’Equip de Govern les següents preguntes:

PRIMER: Quina és la raó per la qual no s’actua amb rapidesa i s’habilita el passos perquè siguin transitables el més aviat possible?

Baixador de Can Pou-Camp de Mar

Atès que l’Alcalde va informar a través de diferents mitjans de comunicació durant els darrers dos anys que la signatura del conveni amb ADIF per iniciar la construcció del Baixador de Can Pou - Camp de Mar era imminent

Atès que CiU durant les últimes campanyes electorals va fer arribar escrits als veïns de la zona informant de la immediatesa d’aquest fet

Atès que l’Alcalde va demanar que tots els grups municipals fessin un front comú i que el nostre grup municipal sempre l’ha recolzat en aquest tema.

Atès que el Sr. Buch en el programa “Parla l’Alcalde” de Ràdio Premià de Mar del passat divendres dia 4 de novembre va declarar que tant ADIF com el Govern de l’Estat havien aturat el projecte.

El Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa – Entesa pel Progrés Municipal presenta a l’Equip de Govern les següents preguntes:

PRIMER: Per què si hi ha el compromís d’informar als portaveus dels grups municipals de l’estat de les negociacions a dia d’avui encara no s’ha fet?

SEGON: En quina situació es troba actualment el projecte del Baixador de Can Pou – Camp de Mar?

Pregunta Octubre 2011

2011-11-11T14:27:00.001Z

PREGUNTA QUE presenta el Grup Municipal d’ICV-EUiA-E al Ple de l’Ajuntament de Premià de Mar del mes d’octubre de 2011

Atès que, el nostre grup des de el 2005 ha presentat varies preguntes denunciant que en nombroses ocasions s’han rebentat les canonades de conducció d’aigua potable als carrers Terra Alta ,Anoia ,Can Pou i Osona del barri de Can Pou.

Atès que a finals del 2005 i com a resposta a una pregunta del nostre grup, es van substituir les canonades del carrer Terra Alta, entre Rafael Casanova i Sant Miquel com a part del compromís adquirit per canviar- les als carrers Terra Alta i Anoia.

Atès que en el 15 de maig del 2007, els veïns d’aquests carrers i com a conseqüència de una nova pregunta del nostre grup en el Ple del mes d’abril i degut a noves averies en les canonades, els veïns van rebre una carta de l’ Alcalde Miquel Buch, on es comprometia a instal·lar com una solució transitòria, mentre no es procedís a la renovació de tota la xarxa, un equip reductor de pressió (cosa que es va fer), per reduir el risc d’averies.

Atès que com ha conseqüència d’aquesta provisionalitat i degut a les diferents averies en la xarxa, les voreres del carrers afectats es troben en una situació lamentable, la qual cosa ha provocat caigudes als vianants.

El Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa – Entesa presenta a l’Equip de Govern les següents preguntes:

PRIMER: Quan te previst l’Equip de Govern la renovació de la xarxa d’aigua potable en els carrers afectats del barri de Can Pou - Camp de Mar i la posterior reparació de les voreres afectades, donat que han passat sis anys del primer compromís de l’Ajuntament per portar a terme la substitució de les canonades?.

Pregunta Octubre 2011

2011-11-11T14:25:00.003Z

PREGUNTA QUE presenta el Grup Municipal d’ICV-EUiA-E al Ple de l’Ajuntament de Premià de Mar del mes d’octubre de 2011

Atès que la vorera del carrer Terra Alta, entre els números 8 i 10 no té continuïtat perquè dona entrada a un petit passatge sense sortida.

Atès que com a conseqüència d’això i donat que és una zona lliure de pagament sobre tot els mesos d’estiu, l’aparcament dels cotxes impedeix la lliure circulació dels vianants per la citada vorera.

Atès que un grup de veïns en el seu moment van presentar una instància demanant una solució per aquest problema entre d’altres i el nostre grup va fer varies gestions davant de la regidoria corresponent per intentar trobar una solució perquè els vianants gaudeixin d’una vorera lliure de cotxes.

Atès que com a solució al problema al començament d’any l’Ajuntament va instal·lar unes mitgeres de formigó de grans dimensions i que el nostre grup ja ha posat en coneixement de la regidoria i del nostre Alcalde que no troba que aquesta sigui una bona solució tot i ser provisional.

El Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa – Entesa presenta a l’Equip de Govern les següents preguntes:

PRIMER:Quina solució té prevista l’Equip de Govern per donar-li continuïtat a tot el tram de vorera del carrer Terra Alta i a l’espai del passatge, comprès entre els números 8 i 10 del carrer Terra Alta ?.

SEGON:Té previst l’Equip de Govern executar una solució a curt termini?.

Moció : Defensa del dret a l'habitatge

2011-10-18T15:55:00.002Z

MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA-E EN DEFENSA DEL DRET A L’HABITATGE, INSTAN AL GOVERN DE L’ESTAT A MODIFICAR LA LLEI HIPOTECÀRIA AMB LA FINALITAT DE REGULAR LA DACIÓ EN PAGAMENT, I A ADOPTAR LES MESURES NECESSÀRIES PER EVITAR ELS DESNONAMENTS PER MOTIUS ECONÒMICS I GARANTIR EL DRET A L’HABITATGE

Atès que, abans de l’esclat de la crisi les entitats financeres van facilitar préstec per damunt del valor de l'habitatge a milers famílies que comprometien més del 50% dels seus ingressos i amb uns terminis cada vegada més llargs, cosa que ha contribuït a generar un dels sobre endeutaments privats més alts del món.

Atès que segons les dades del Consell General del Poder Judicial es preveu que a Catalunya els anys 2011 i 2012 hi puguin haver entre 40.000 i 50.000 execucions hipotecàries

Atès que quan això succeeix, les famílies i persones afectades no solament s’enfronten a la pèrdua del seu habitatge, sinó també a una condemna financera de per vida: l’entitat bancària interposa una demanda i s’inicia el procés d’execució hipotecària que finalitza amb la subhasta de l’immoble. Si la subhasta resta deserta (cosa que en el context actual de crisi succeeix en el 90% del casos), amb la llei vigent l’entitat bancària s’adjudica l’habitatge pel 50% del valor de taxació i continua reclamant el pagament del deute restant, més els interessos i els costos judicials, a les persones en situació d’insolvència, mitjançant l’embargament de nòmines, comptes, etc, així com embargaments als avalistes. Es a dir, a més de perdre el seu habitatge, milers de famílies i persones s’enfronten a una condemna financera de per vida que es tradueix en una condemna a l’exclusió social i a l’economia submergida

Atès que aquesta legislació que permet que les entitats financeres s’adjudiquin els habitatges pel 50% del valor de taxació no solament és anòmala i no té comparativa amb les legislacions d’altres països del nostre entorn, sinó que a més era desconeguda per les famílies quan van signar els contractes hipotecaris. Fet que es suma a la publicitat enganyosa amb la que es va comercialitzar la majoria d’aquestes hipoteques, a la sobrevaloració en les taxacions i al llenguatge de difícil comprensió utilitzat en els contractes que ara es descobreix que en molts casos amagaven tot tipus de clàusules abusives..

Atès que considerem inadmissible i totalment injust que en un Estat social i democràtic de dret, totes les conseqüències de la crisi recaiguin sobre la part més vulnerable del contracte hipotecari i en canvi les entitats financeres, en bona mesura responsables de l’actual crisi, rebin ajudes milionàries que surten dels impostos i pressupostos públics, sense haver d’assumir cap responsabilitat, al mateix temps que continuen generant milers de milions de beneficis anuals.

Atès que estem davant d’un conflicte social que cada dia afecta a més famílies i que es concreta en l’àmbit local, ja que són els ajuntaments en un moment de crisi econòmica com l’actual on es dirigeixen majoritàriament les persones i famílies afectades a la recerca d'ajuda,

Atès que actualment diverses forces polítiques, entitats i moviments socials estan reclamant la modificació de la regulació hipotecària incorporant la figura de la dació en pagament, de forma que el deutor quedi alliberat de la totalitat del deute hipotecari amb el lliurament de l’habitatge al banc creditor

Considerant que tot el que aquí s’ha exposat vulnera l’actual marc jurídic, doncs el dret a l’habitatge és un mandat constitucional, especialment recollit en l’article 47 de la Constitució espanyola.

Però també en l’article 33, que limita clarament el dret a la propietat privada al compliment de la seva funció social (i que a dia d’avui s’incompleix sistemàticament en els pisos buits acumulats per bancs i caixes), o en l’article 24 que garanteix la tutela judicial.

Així com els compromisos jurídics en matèria de dret a l’habitatge assumits per l’Estat espanyol al ratificar tractats internacionals vinculants com són, entre altres, la Declaració Universal de Drets Humans (article 25) i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (article 11), especialment a partir de la seva Observació General número 4- que concreta el contingut del dret a un habitatge adequat- i l’Observació General número 7- que defineix els desnonaments forçosos com una de las principals vulneracions del dret a l’habitatge.

Considerant que tot el que aquí s’ha exposat depèn bàsicament d’una normativa de competència estatal, però que els seus efectes dramàtics es concreten en l’àmbit municipal, perquè són els ajuntaments a on s’adrecen majoritàriament les persones i famílies afectades en cerca d’ajuda. Així, els ajuntaments es converteixen en doblement perjudicats: en primer lloc perquè es vulneren els drets fonamentals de la seva població; en segon lloc, perquè en ple context de crisis i fortes retallades socials, quan els recursos són més escassos que mai, reben totes les peticions d'ajut de les persones i famílies empobrides.

Per tot això, el grup municipal d’ICV-EUiA-E proposa que el Ple Municipal de PREMIÀ DE MAR adopti els següents.

Primer.- Demanar al Govern de l’Estat que, tal i com venen proposant la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i altres organitzacions socials, aprovi una modificació de la regularització hipotecària que inclogui la figura de la dació en pagament, de manera que, en els casos de residència habitual, si el banc executa l’hipoteca i es queda amb l’habitatge, la totalitat del deute (principal, més interessos i costes judicials) quedi liquidada, tal i com succeeix en altres països de la UE o als EEUU. A més ha de garantir també, amb efectes retroactius, que quedi condonat el deute dels qui ja han patit el desnonament en el marc d'una execució hipotecària.

Segon.- Instar al Govern de l’Estat a aprovar una moratòria o implementar les mesures necessàries per paralitzar el desnonaments de les famílies i persones en situació d’insolvència sobrevinguda i involuntària. Pels milers de desnonaments ja produïts, que s’aprovi amb caràcter d’urgència mesures destinades a que els milers de pisos buits d’aquests embargaments siguin posats immediatament a disposició de les famílies/persones desnonades i sense recursos en règim de lloguer social, no superant el 30% de la renta familiar disponible.

Tercer.- Donar trasllat d’aquests acords a la Comissió d’Habitatge del Congrés dels Diputats i als diferents grups parlamentaris, a la Mesa del Parlament de Catalunya i als diferents grups parlamentaris, a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, a les associacions veïnals del municipi i a la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC).

AMB TU ÉS POSSIBLE: candidatura eleccions municipals 2.011

2011-04-17T20:28:00.002+01:00

La Coalició d’Esquerres de Premià presentarà la llista per les properes eleccions municipals el proper dissabte 23 d’abril amb motiu de la festa de Sant Jordi. La llista de la Coalició d’Esquerres, encapçalada per l’actual regidor Alfonso Barreras, és una llista paritària i plural, amb presència de militants dels dos partits polítics que hi formen part (Iniciativa per Catalunya-Verds i Esquerra Unida i Alternativa) i persones independents afins a la coalició.

Alfonso Barreras

Moisés Sevillano

Elena Martín

Silvia Sánchez

Manel Egea

Rafa Fernández

Charo Fernández

Alex Rodríguez

Xànxels Rojals

Andrés García

Maria-Antònia Guardiola

Tatiana Rozada

Xavi Boronat

Albert Fernández

Pilar Tomé

Angelina Maestre

Santiago Madrid

Conchi Zapata

Lourdes Montaña

Jose María Martín

Quim Caimel

Presentació candidat municipal 2011

2011-04-09T18:18:00.003+01:00

Alfonso Barreras ha estat escollit com a cap de llista per part de la Coalició d’Esquerres de Premià (ICV-EUiA-EPM) per les properes eleccions municipals de maig.

Alfonso Barreras, regidor des de fa 4 anys i portaveu del grup municipal els últims tres de la Coalició d’Esquerres de Premià (ICV-EUiA-EPM) ha estat escollit aquest dijous 24 de febrer per l’assemblea de la Coalició com a cap de llista per les properes eleccions municipals de maig, donat que ha sigut l’única candidatura que s’ha presentat.Militant d’Iniciativa per Catalunya-Verds, amb una llarga trajectòria de compromís amb la lluita sindical i veïnal, va se cofundador de CCOO i el primer president de l’Associació de Veïns del barri de Fondo de Santa Coloma de Gramenet el 1975, compromís que ha mantingut des de 1983, que és quan va començar a viure a Premià de Mar, al barri de Can Pou-Camp de Mar, on ha participat a les lluites veïnals per entre d’altres coses aconseguir l’obertura del baixador de Can Pou-Camp de Mar.

Amb aquesta elecció la Coalició d’Esquerres fa un pas decidit per continuar amb la seva opció per la defensa del que és públic i de les polítiques d’esquerres des de l’Ajuntament de Premià de Mar, tal i com ha fet des de que té presència al consistori.

Moció Sàhara Occidental

2010-11-18T14:45:00.001Z

Moció que presenta, a petició de Premià amb el Sàhara, el Grup Municipal d’ICV-EUiA-EPM de l’Ajuntament de Premià de Mar de rebuig i condemna als fets que s’han anat desencadenant a la ciutat d’El Aaiun en el Sàhara Occidental

Des de el Grup Municipal d’ICV-EUiA-EPM volem denunciar els fets que s’han anat desencadenant al Campament de El Gdeim Izik i a la ciutat ocupada d’El Aaiun, a partir del trenc d’alba del passat dia 8 de novembre, per part de l’exèrcit del Marroc.
També Volem denunciar la violència desencadenada per les forces d’ocupació que es van dirigir al Campament de Gdeim Izik (a 15 quilòmetres d’El Aaiun) i el va ocupar i desmuntar amb una violència sense sentit, destruint les haimes i agredint salvatgement els seus ocupants, famílies sahrauís que intentaven denunciar la marginació social i econòmica del poble sahrauí a la seva pròpia terra, a més de reclamar el seu dret a l’autodeterminació.
Aquestes agressions s’han vist acompanyades per l’ocupació i la destrucció de les cases als barris sahrauís a El Aaiun, de detencions arbitràries per part de la policia marroquina i patir agressions dels colons marroquins, amb pals, ganivets i d’altres eines, animats pels ocupants marroquins.
Aquesta agressió, avui ja ho sabem amb molta certesa, ha deixat milers de víctimes i més de 20 morts entre els civils sahrauís.
En mig d’aquesta barbàrie, el govern del Marroc, fuig de les seves responsabilitats, amb mentides molt greus. Amagant a la comunitat internacional, les detencions arbitràries de joves sahrauís, la desaparició de molts sahrauís després de ser detinguts, l’extensió social de polítiques de terror i la destrucció de cases i tota mena de propietats dels sahrauís.
Premià amb el Sàhara, l’ACAPS, junt a la Delegació del Frente Polisario a Catalunya i el conjunt del moviment solidari amb el Sàhara a Catalunya i Espanya, vol denunciar la situació i als seus responsables:
- En primer lloc volem denunciar les mentides amb les que el govern del Marroc intenta amagar la seva política sistemàtica d’agressions als sahrauís, intentant, a més, crear un ambient de confusió amb el que vol culpabilitzar a les víctimes, els sahrauís que reclamaven, pacíficament, no estar marginats a la seva pròpia terra i el seu dret a l’autodeterminació.
- Denunciem la violència desfermada pels carrers de El Aaiun, per les forces d’ocupació marroquines. A més, també denunciem la política de desaparicions de joves sahrauís i de violació permanent dels drets humans al Sàhara Occidental.
- Volem denunciar la passivitat del govern espanyol, que lluny de denunciar les agressions i les greus violacions dels drets humans que han patit els sahrauís, intenta jugar al joc de la confusió promogut pel Regne del Marroc, fent declaracions sense substància i sense entrar mai a l’arrel del problema: l’acció genocida del Regne del Marroc al Sàhara Occidental.
- Denunciem la passivitat de la comunitat internacional, de la ONU i de la missió a la zona, la MINURSO (Missió de l’ONU al Sàhara Occidental) que lluny d’intervenir per defensar els drets dels sahrauís, roman inactiva.

Per aquests motius l’Ajuntament de Premià de Mar
ACORDA
Primer.- La condemna de la violència emprada per l’exèrcit i la policia del Marroc, en el campament d’ El Gdeim Izit a la ciutat ocupada d’El Aaiun , la destrucció de cases i comerços als barris sahrauís d’ El Aaiun i les detencions arbitràries per part de l’exèrcit i la policia del Marroc.
Segon.- Denunciem la passivitat del govern espanyol i la comunitat internacional davant les agressions i la violació dels drets humans que està patint el poble sahrauí.
Tercer.- Comunicar aquests acords a totes les forces polítiques catalanes amb representació al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats.

Premià de Mar, 16 de novembre de 2010
Signat, Ildefonso Barreras Milla
Grup Municipal de ICV-EUiA-EPM

Pregunta Pàrquing Can Boter

2010-10-22T15:42:00.001Z

PREGUNTA que presenta el Grup Municipal d’ICV-EUiA-EPM al Ple de l’Ajuntament de Premià de Mar del mes d’ OCTUBRE

Atès que el Ple de l’Ajuntament de Premià de Mar, el 18 de maig de 2005 acordà aprovar, el Plec de condicions i convocatòria del Concurs per l’adjudicació de la Concessió Administrativa del subsòl de la UAU Can Boter (construcció i posterior concessió de places d’aparcament a particulars pel termini màxim de 75 anys).

Atès que el Ple del 20 de juliol de 2005 adjudicà la concessió a l’empresa “Parking Maresme SL” , per a la construcció i explotació de l’aparcament en 2 plantes i 167 places. En aquesta adjudicació s’establia, tanmateix, el cànon que consistia en 10 places d’aparcament a disposició de l’Ajuntament i 300.000€.

Atès que segons el Plec de Condicions, aquest cànon de 300.000€ (IVA exclòs) s’haurà de fer efectiu a l’Ajuntament a mida que es vagin formalitzant contractes amb particulars, en funció de dividir els 300.000€ entre les 157 places (es a dir, excloent-hi les 10 de l’Ajuntament), que dona una quantitat de 1.910,83 € IVA exclòs per cada plaça. La liquidació però, es produirà un cop s’hagi assolit el 85% dels contractes de transmissió a tercers i, en tot cas, dins del termini de 5 anys, comptats des de l’acta prèvia ambiental.

Atès que en aquesta adjudicació (formalitzada en conveni el 13 de setembre de 2005), també s’establia que, tot i que el preu de concessió a particulars es lliure, el preu mitjà proposat pel concessionari es de 13.920€ IVA inclòs, obligant-se el concessionari, abans de passar a comercialitzar les places, a presentar a l’Ajuntament una proposta de preus individualitzats de cada plaça en funció de la seva superfície i en relació a aquest preu mitjà orientatiu.

Atès que amb posterioritat, el 14 de març de 2007, l’empresa concessionària, comunica a l’Ajuntament, tal i com s’establia en el punt 10 del Plec de condicions, una relació de totes les places de l’aparcament, on expressa els preus de venda corresponents a cada plaça (amb i sense IVA), amb superfície i el coeficient que el pertocarà a cada plaça, pas previ a l’establiment de preus de “venda” i l’Ajuntament es “dona per assabentat” en la Junta de Govern Local del dia 28 de març de 2007.

Atès que en nostre Grup Municipal va preguntar al Ple de l’Ajuntament de l’octubre de 2007 el motiu de l ’increment brutal dels preus definitius, i que gairebé cinc mesos després,(el 18 de març de 2008) es va rebre la resposta de l’Alcalde, on es deia que havien instat a l’empresa a justificar tècnicament aquest increment i que, en tot cas, quedava evidenciat que s’havia de produir una compensació econòmica a l’Ajuntament per tal de mantenir l’equilibri de la concessió.

Atès que el 20 de novembre de 2007 l’Ajuntament reclama a l’empresa que justifiqui aquest notable increment de preus als efectes d’ acreditar el manteniment de l’ equilibri econòmic de la concessió.

Atès que en escrits de data 13 de desembre de 2007 i 31 de març de 2008, l’empresa argumenta que el preu real mitjà d’execució ha estat de 20.764,65€ es a dir més del doble de l’ inicialment previst (9.932,48€). Aquesta desmesurada desviació en el pressupost d’execució, un +109%, diuen, es deu bàsicament a qüestions molt tècniques de l’execució material de l’obra com, per exemple, l’adequació als desnivells, comunicació del pàrquing als HPO, execució amb el sistema de “pantalles” molt més car,...).
Tal i com es menciona en aquesta argumentació, ja el novembre del 2005 el PEM es va incrementar dels 1,15 M € inicial (juliol 2005) als 1,58 M €(maig 2006) i d’aquest fet en va tenir constància l’Ajuntament en aquell moment, ja que era la base pel pagament de les taxes.
La pregunta es obvia: l’Ajuntament, tot just 10 mesos després de l’adjudicació ja té constància de que hi haurà una desviació en l’execució de més del 37% (desviació que ja se sabia que aniria a més perquè, tal i com es diu en l’argumentació de l’empresa aquest PEM es fa normalment a la baixa per calcular les taxes i els honoraris mínims dels arquitectes i aparelladors)... si ja en tenia constància però, va prendre alguna mesura en aquell moment l’EG? Tot apunta a que no... primera irresponsabilitat del tot injustificable.

Atès que aquest informe va ser entrat per registre a 31 de març de 2008 per l’empresa, tal i com se l’hi havia exigit. El nostre Grup Municipal va tornar a preguntar per aquest, en el Ple de maig, ja que en aquell moment encara no se li havia fet arribar còpia , i també per l’Informe d’Intervenció al qual s’havia compromès l’Alcalde en el ple de novembre de 2007.

Atès que entre la documentació de què disposem hi ha una petició del Dept. d’Intervenció al Cap de Serveis Territorials de data 15 maig de 2008, per tal de que informi sobre la coherència (o no) de l’argumentació de l’empresa sobre l’increment considerable en l’execució material respecte de la proposta econòmica presentada en el concurs. Aquest Informe, que només podem qualificar de “impresentable”, ja que es triga més de dos mesos a realitzar-se (24 de juliol de 2008) i es limita a un text de 9 línies, “conclou” que el PEM definitiu es situaria entorn als 2.101.987€ segons mòduls COAC proper al que justifica l’empresa (2.3M€).

Atès que la Junta de Govern Local de l ‘1 d’octubre de 2008, concedeix nova llicència d’obres majors a l’empresa, per a continuar les obres de construcció de l’aparcament de Can Boter, de manera que quedin finalitzades en un termini màxim de SIS mesos (aprox. cap a l’abril de 2009)
En aquest acord, novament es posa d’evidència que l’Ajuntament, des d’un inici ha anat tenint coneixement de, com a mínim una de les desviacions pressupostàries en la construcció (21/11/07). Per tant, tocava, com hem dit, prendre les mesures escaients, cosa que no s’ha fet.

Atès que, el 24 d’octubre de 2008, l’Interventor municipal realitza un Informe, en el qual manifesta com a conclusió que amb la nova estructura de preus plantejada pel concessionari, ara hi hauria un major guany i que, per tant, al seu entendre, aquest major guany s’hauria de retornar al titular de la propietat que no es altre que l’Ajuntament. Es quantifica en 171.544€.

Atès que en base a aquest Informe d’intervenció el 23 de desembre de 2008, s’aprova una Resolució d’Alcaldia en la qual es requereix a Pàrking Maresme SL a que procedeixi a ingressar a favor de l’Ajuntament aquests 171.544,00 € que es corresponen amb la diferència de benefici, tot atorgant-li un termini d’audiència de 15 dies.

Atès que el 27 de gener de 2009, fent ús d’aquest termini d’audiència, l’empresa presentà un escrit d’al·legacions en el qual bàsicament:
o Exposa els motius de les desviacions a l’alça del preu de construcció.
o Manifesta que no es cert que l’Ajuntament no tingués constància de les modificacions a l’alça, ja que van presentar un escrit el 13-12-2007 al qual van adjuntar el doc 1 del PEM actualitzat a març de 2007, amb un preu de 2,3 M€, sense rebre cap resposta per part de l’Ajuntament. (Novament, constatem “deixadesa de les seves funcions” per part de l’Ajuntament, tot i que no podem oblidar la figura del “silenci administratiu” que esdevé reglamentàriament com a atorgament implícit).

o Que el preu es lliure des d’un principi de la concessió.
o Que no correspon aquest retorn de l’hipotètic major benefici
Per tot plegat, demana “arxivar l’expedient, declarant que no hi ha desequilibri econòmic-financer a favor de l’Ajuntament, tot deixant sense efecte el Decret i el seu requeriment d’ingrés, per manca de suport legal i contractual de justificació.

Atès que el 22 d’abril de 2009, s’elabora un Informe per part de la Secretaria General de l’Ajuntament, en el qual, es ve a donar la raó a l’empresa en quant a que no queda clar que l’Ajuntament li pugui reclamar el retorn d’aquest suposat major benefici pel concessionari.

Atès que a partir d’aquest Informe de Secretaria i d’un nou Informe dels Serveis Territorials del 28 d’octubre de 2009, en el qual es torna a “passar de puntetes” sobre si s’escauen o no les desviacions a l’alça en el preu d’execució, el 18 de novembre de 2009 s’aprova una Resolució d’Alcaldia consistent en l’obertura d’un període de prova de 30 dies, per tal d’acreditar quin ha estat realment l’augment del cost de l’obra i a quines causes s’han d’imputar aquest augment.

Atès que en aquest període de prova, el 29 de desembre de 2009, l’empresa presenta un extens Informe on acredita l’augment real del cost de l’obra i les causes que l’han originat.

Atès que en funció d’aquest Informe, finalment, el 20 de maig de 2010, l’Alcalde signa una Resolució d’Alcaldia en la qual, bàsicament, s’estimen les al·legacions formulades per “Pàrking Maresme SL” i es deixa sense efecte el requeriment d’ingrés de 171.544€ corresponents a la diferència de benefici de la concessió de l’aparcament soterrani de Can Boter.

CONCLUSIONS:

El Ple de l’Ajuntament de Premià de Mar, el 18 de maig de 2005 acordà aprovar, per unanimitat el Plec de condicions i convocatòria del Concurs per l’adjudicació de la Concessió Administrativa del subsòl de la UAU Can Boter (construcció i posterior concessió de places d’aparcament a particulars pel termini màxim de 75 anys).

Durant el transcurs de l’execució de l’obra els costos s’han duplicat, perjudicant clarament als veïns i veïnes de Premià que tenien previst adquirir una de les places, ja que han vist com el preu gairebé es duplicava entre l’inicií de les obres i l’entrega de les places, tot plegat per una mala previsió econòmica de l’empresa i una més que notable deixadesa de funcions supervisores/inspectores per part de l’Ajuntament, situada molt probablement en l’àmbit tècnic, de la qual en correspondria “depurar-ne totes les responsabilitats oportunes”.

La nostre opinió es què tant l’Ajuntament com l’empresa han actuat amb total irresponsabilitat i, sens dubte hi ha un gran perjudicat: el conjunt de la ciutadania de Premià de Mar. per l’encariment del preu de venda de les places.

Per tot l’exposat anteriorment

El Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa – Entesa pel Progrés Municipal presenta a l’Equip de Govern les següents preguntes:

PRIMER: Ha efectuat, hores d’ara, l’empresa “Parking Maresme, SL” alguna liquidació a favor de l’Ajuntament, en funció d’aquest cànon establert tant en el Plec de condicions con en el conveni (1.910,83€ / plaça IVA exclòs)?

SEGON: quantes places s’han formalitzat hores d’ara i, per tant, quin percentatge s’ha assolit ?

TERCER: Ha efectuat l’empresa “Parking Maresme, SL” una previsió de formalització de contractes, en funció de la nova conjuntura, per tal de preveure quan es podrà assolir aquest 85% ?

QUART: Quin plantejament té previst l’EG en el cas de que l’empresa, un cop exhaurit el termini de 5 anys, NO compleixi amb aquest cànon obligatori?

Ildefonso Barreras Milla

Premià de Mar, 13 d’octubre de 2009

Moció Ronda del Maresme

2010-10-22T15:40:00.001Z

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA-EPM DE L’AJUNTAMENT DE PREMIÀ DE MAR RESPECTE DE LES RONDES DE MATARÓ I DEL MARESME

El Conseller de Política Territorial el passat 1 de juny va anunciar a Mataró l’inici abans d’acabar l’any de les obres de millora de l’accessibilitat a Mataró amb l’execució una ronda paral·lela a l’autopista C-32.

Es tracta de l’execució de la part central de l’autovia C-31 del Pla de carreteres de Catalunya, el tram entre els termes municipals de Cabrera de Mar –Argentona i Mataró. Un projecte que no s’ajusta al criteri d’una ronda urbana de Mataró destinada a resoldre els problemes interns de mobilitat perifèrica i a descongestionar i dotar de millor accessibilitat de l’actual C-32 cap a la ciutat i viceversa, sinó que es correspon a una part d’una carretera que encara no s’ha tramitat ni aprovat en la seva integritat.

El projecte que es tracta d’executar en la seva part central condiciona el futur traçat, secció i naturalesa de la solució viària alternativa a l’actual N-II al seu pas per la comarca del Maresme, actualment en període d’informació pública de l’estudi informatiu de la Ronda del Maresme de Montgat a Cabrera de Mar, i és contradictòria amb les determinacions del Pla Territorial parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona (PTMB), aprovat pel Govern de la Generalitat el 20 d’abril, pel que fa a la necessitat de que es tramiti de forma prèvia un o més PLANS DIRECTORS URBANÍSTICS del Maresme que estudiïn de forma integral les solucions de mobilitat tant en transport públic, ampliació ferroviària com les diverses alternatives a la vialitat del Maresme que s’apunten en el PTMB com són: o bé una nova via paral·lela a l’actual; o bé l’ ampliació de la C-32 amb carril complementari; o la creació de vies inter-urbanes amb caràcter de ronda o una gestió diferent dels peatges amb aplicació de mesures de gestió sobre els peatges en la línia establerta en el Pacte Nacional Infraestructures 2009, o la combinació de diverses d’aquestes mesures.

Per tant, en la mesura que el projecte que es pretén executar als termes municipals de Cabrera de Mar- Argentona i Mataró forma part d’una de les tipologies possibles: “nova via associada de caràcter complementari” caracteritzada com una autovia de quatre carrils segregats, paral·lela a l’actual C-32, amb la denominació de C-31, resulta evident que el projecte va contra les previsions del vigent Pla Territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona.

D'altra banda recentment s'ha posat a informació pública el traçat de l'anomenada “Ronda Maresme”, entre la localitat de Montgat i el tram anteriorment descrit.
Nosaltres sempre hem defensat que aquest tram es innecessari, que cal fer que l'autopista, que paguem tots els maresmencs i maresmenques, de se fa anys i panys, sigui gratuïta pels residents a la nostra comarca, al mateix temps que s'implenten mesures reguladores del tràfic, a saber:

Peatge troncal a l'entrada nord (Palafolls/Tordera), per evitar el tràfic pesant
Construcció d'un nou carril lateral a l'actual autopista, tipus “VAO”, que empremti als vehicles de transport públic i als d'alta ocupació, una circulació més fluida
La construcció de noves entrades i sortides a l'autopista per fer-la permeable i de fàcil accés pel conjunt de poblacions de la comarca
La posada en marxa de nous transports públics que serveixin a l'alt tràfic intracomarcal. Avui aquest tràfic és més del 50% del tràfic de la nostra comarca i no més un 10% d'aquests moviments es fan en transport públic
Reforçar la eficiència i l'eficàcia del transport per ferrocarril. Posada en marxa de la línia orbital. Nova línia directe Mataró-Barcelona, pel corredor del Vallés. Augment de la capacitat i del volum dels combois, millorant la capacitat de l'entramat barceloní
Exigim la gratuïtat de la C-32 per als ciutadans i les ciutadanes de la nostra comarca. Aquesta mesura es possible econòmicament, sobretot si és té en compta que qualsevol nova construcció no estaria en funcionament fins a dintre d'uns quants anys, que en els acords entre l’estat i la Generalitat existeix un fons de rescat de peatges pendent de determinar-ne el destí, vinculat als romanents de la inversió de l’Estat conforme a la disposició addicional tercera del vigent Estatut de Catalunya i que –a més- existeixen alternatives de manteniment de peatges troncals de caràcter dissuasiu pels tràfics procedents de l’AP7 o com instrument de gestió de la mobilitat, com s’ha explicat anteriorment. Es a més, una reivindicació ciutadana amb tot el sentit del món. Els nostres ciutadans es pregunten perquè hem de pagar 60 anys la C-32.

Per tot el que s’ha exposat el grup municipal d’ICV-EUiA proposa al Ple d’adopció dels següents acords:

PRIMER.- Sol·licitar a la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques que es paralitzi la licitació i execució de les obres de millora general. Millora de l'accessibilitat a Mataró. Carretera C-31 PK 231+800 al 235+000. Tram: Cabrera de Mar - Mataró. Clau: NB-05091-1, així com l’estudi informatiu de la nova Ronda del Maresme entre Montgat i Cabrera de Mar.

SEGON.- Demanar la revisió del contingut i característiques dels projectes Ronda de Mataró i Ronda del Maresme, per tal d’ajustar-se a les disposicions del vigent Pla Territorial parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona, relatives a les infraestructures amb la immediata formulació d’un o més Plans Directors Urbanístics al Maresme que contemplin tots els aspectes de mobilitat amb transport públic, nova xarxa ferroviària i alternatives a l’actual N-II amb aplicació dels criteris que fixa el mateix PTMB.

TERCER.- Que l'Ajuntament de Premià de Mar demani la gratuïtat de l'autopista C-32 pels habitants del Maresme, amb la major brevetat possible, a través del rescat dels peatges utilitzant els fons previstos als pressupostos estatals amb aquesta finalitat

QUART.- Que l'Ajuntament de Premià de Mar mostri la seva oposició a la construcció de l'anomenada “Ronda del Maresme”, per que la gratuïtat de l'autopista i l'adopció de mesures correctores, permetrien pacificar definitivament l'actual N-II sense necessitat d'aquesta nova infraestructura.

CINQUÉ.- Comunicar els següents acords a la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques, a la Secretaria de Mobilitat, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya,a les plataformes ciutadanes i als alcaldes dels municipis de la comarca del Maresme.

Premià de Mar,13 d’octubre de 2010

Ildefonso Barreras Milla
Portaveu del grup municipal d’ICV-EUiA-EPM

Preguntes novembre de 2009

2009-11-20T16:15:00.003Z

1. Plaça Dr. Ferran

Atès que al novembre de 2008 el nostre grup va presentar una pregunta al Ple, referent a la urbanització de l’espai públic municipal comprès entre els carrers J. Verdaguer, Torrent de la Fontsana i Gran Via i que es trobava pendent de recepció.

Atès que, un any després, el mencionat espai continua pendent de recepció, la qual cosa impedeix l’accés dels veïns a l’espai públic.

Atès que ja fa mesos el nostre portaveu ve demanar a la regidora que les tanques del voltant de l’espai públic fossin reculades per deixar la vorera lliure,donat que l’obra aparentment ja havia finalitzar.

El Grup Municipal d'ICV-EUiA-EPM presenta a l’Equip de Govern les següents preguntes:

PRIMER: Quin són els motius que justifiquen què, pràcticament un any desprès d’acabada l’obra, no s’hagi fet la recepció de la mateixa ?

SEGON: Com justifica l’Equip de Govern que, sense haver fet la recepció de l’obra, hagi començat l’obertura d’establiments en la zona privada.

2. CEMENTIRI

Atès que en el ple de juny es va aprovar el document de Constitució de Mancomunitat de prestació de servei de cementiri amb Vilassar de Mar.

Atès que el 29 d’octubre el regidor d’Urbanisme de Vilassar de Mar responsable del pla d’ampliació del cementiri, va fer unes declaracions a la premsa manifestant-se en contra de mancomunar el servei del cementiri amb Premià de Mar i Premià de Dalt.

Atès que, també a través d’aquestes mateixes declaracions, el regidor d’Urbanisme va dir no haver participat en cap reunió ni tampoc tenir coneixement que se n’hagués fet cap en què els ajuntaments veïns haguessin demanat a Vilassar de Mar poder fer servir el seu cementiri.

El Grup Municipal d'ICV-EUiA-EPM presenta a l’Equip de Govern les següents preguntes:

PRIMER: L’Equip de Govern té constància d’aquestes declaracions ?

SEGON: És cert que s’ha iniciat el procés per mancomunar el cementiri sense comptar amb el municipi que hauria d’allotjar el servei ?

TERCER: En cas que es confirmin les declaracions del regidor de Vilassar de Mar, quina alternativa té l’Equip de Govern per tal de donar solució al problema del cementiri ?

3. Biblioteca de Can Manent

Atès que el nostre grup ha sabut que, des de fa un temps, la biblioteca de Can Manent, no disposa de la persona que habitualment feia de conserge.

Atès que considerem que el conserge és necessari en un equipament d’aquestes característiques per al seu correcte funcionament.

El Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa – Entesa pel Progrés Municipal presenta a l’Equip de Govern la següent pregunta:

Quins han estat els motius de l’equip de govern per eliminar de la biblioteca el lloc de conserge.

Moció: suport a la legalitat constitucional a Hondures

2009-10-23T07:58:00.002Z

Atès que la defensa de les llibertats i dels processos electorals lliures és un dels principis bàsics de tota institució democràtica.

Atès que la nostra societat és plenament conscient de les funestes conseqüències que la conculcació dels drets democràtics té per als pobles i la ciutadania i conscient que en aquests casos la prioritat absoluta és restaurar el funcionament democràtic vulnerat.

Atès del significat que les mostres de solidaritat internacionals i les accions de suport, tenen per la ciutadania colpejada i la necessària demostració de rebuig cap a qualsevol actuació autoritària que anul·li la voluntat popular.

Atès que han passat 3 mesos des del cop d’estat que es va produir a República d’Hondures i que després de la multitud de condemnes i demandes de restabliment de la legalitat democràtica fetes per la comunitat internacional no s’ha restablert el govern del president Jose Manuel Zelaya.

Atès que José Manuel Zelaya des del passat 21 de setembre es troba en l’ambaixada de Brasil a Tegucigalpa, responen a la voluntat del poble hondureny cal intensificar les mesures internacionals per restituir el president electe i la legalitat constitucional.

Atès que continua un Front Nacional contra el cop d’Estat lluitant dia a dia per restablir la voluntat popular.

ACORDS

1.- Manifestar la condemna més enèrgica del cop d’estat que es va produir a la República d’Hondures el passat 28 de juny i que n'ha violentat l’ordre constitucional i democràtic.

2.- Exigir el no reconeixement de Roberto Micheletti com a representant constitucional de la República d’Hondures i conseqüentment exigir el retorn de la República d’Hondures a la normalitat democràtica i institucional mitjançant la tornada del president José Manuel Zelaya, dels ministres del govern legal i la reposició de llurs funcions constitucionals, fent una crida a la reconciliació nacional entre les parts.

3.- Exigir la fi del assetjament a la ambaixada de Brasil, i garantir el respecte al dret internacional i als drets humans així com una investigació per aclarir els assassinats politics i les desaparicions produïdes pel regim il·legítim i repressiu de Roberto Micheletti. Així com l’aixecament de les restriccions a la llibertat de premsa, d’expressió, de manifestació i de reunió; el respecte al dret internacional en les persones dels representants diplomàtics d’altres països llatinoamericans que han estat detinguts, el retorn dels militars a llurs funcions constitucionals i l'abandonament de qualsevol ingerència de l'exèrcit en la vida política democràtica de la República d’Hondures.

4.- Donar suport a les accions i propostes que es puguin fer de manera pacifica, principalment a la nostra ciutat, en favor d’un restabliment immediat de la normalitat constitucional i democràtica de la República d’Hondures.

5.Demanar a la comunitat internacional una major compromís futur per eradicar aquests cops de estats contra la voluntat democràtica i popular.

6- Comunicar aquests acords a l’Ambaixada d’Hondures, al Consolat d’Hondures a Barcelona, a Relacions Internacionals de la Generalitat de Catalunya, als Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya, al Ministeri de Asuntos Exteriores espanyol, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis.

Preguntes: maig 2009

2009-05-17T18:10:00.011Z

PREGUNTA SOBRE LA REGENERACIÓ DE LES PLATGES

Atès que el dia 21 d’abril el Ministeri de Medi Ambient va mantenir una reunió a Mataró amb alcaldes del Baix Maresme per tal d’informar-los de l’actuació que es farà des del ministeri de Medi Ambient en les platges i passeigs marítims afectats pel temporal del mes de desembre de 2008.

Atès que, segons la informació publicada a la premsa d’aquesta reunió, Premià de Mar ha estat l’única població afectada pel temporal no inclosa en la inversió extraordinària de 9 milions d’euros que farà el Ministeri de Medi Ambient per a la regeneració de platges i reparació dels passeigs marítims.

Atès que l’alcalde de Premià de Mar va assistir a l’esmentada reunió amb el subdirector general per a la Sostenibilitat de les Costes, senyor Miguel Velasco.

El Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa – Entesa pel Progrés Municipal presenta a l’Equip de Govern les següents preguntes:

PRIMER: Com justifica l’Equip de Govern el fet que Premià de Mar sigui l’únic municipi del Baix Maresme exclòs, tot i haver assistit a la reunió d’alcaldes de municipis afectats?

SEGON: Sap l’Equip de Govern si es farà la regeneració de platges per algun altre sistema, com pot ser el transvasament de sorra per part del port?

TERCER: Quines gestions ha fet l’Equip de Govern per demanar la intervenció del Ministeri de Medi Ambient per tal de resoldre l’estat de les platges i del passeig marítim derivats del temporal?

PREGUNTA SOBRE L'ESTAT DE LA FAÇANA DE LA FÀBRICA ESCODA

Atès que el tram de façana de la fàbrica Escoda que dóna al carrer de Joan Prim, entre els carrers Esperança i Unió, presenta un estat de deteriorament preocupant des de fa molts mesos.

Atès que l’esmentat tram de façana roman tancat amb tanques i s’hi observa un rètol que adverteix del perill de despreniments.

Atesa l’obligació dels propietaris de conservar les façanes i dels ajuntaments de fer-los complir l’esmentada obligació.

Atès que afecta un carrer obert al trànsit i la proximitat de l’escola La Lió.

Atès que l’esmentada situació representa un perill real per a la ciutadania.

El Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa – Entesa pel Progrés Municipal presenta a l’Equip de Govern la següent pregunta:

Quines mesures ha pres l’Equip de Govern per tal d’evitar el perill que representa l’actual estat de la façana de la fàbrica Escoda?

Premià de Mar necessita una nova escola pública

2008-02-08T19:39:00.002Z

Moció presentada pel Grup Municipal de la Coalició d'Esquerres al Ple de l’Ajuntament de Premià de Mar del mes de febrer de 2008 i aprovada per unanimitat

Atès que, durant la preinscripció corresponent a l’actual curs escolar 2007-008, es va produir un dèficit teòric de 56 places a P-3 que s’hauria d’haver traduït en 3 nous grups d’escolarització d’aquest nivell (13 grups en total)

Atès que l’oferta de grups d’escolarització només va augmentar en 2 grups de P3 (de 10 a 12 grups, passant de 247 a 297 places)

Atès que l’esmentat augment de dos grups d’escolarització es va fer instal·lant barracots al CEIP La Lió i encabint un nou grup al CEIP Montserrat, ambdós centres pendents de les respectives obres d’ampliació

Atès que, sol·licituds que procedien de fora del municipi van ser reorientades a l'Oficina Municipal d’Escolarització del seu municipi per part d’ Inspecció i que algunes famílies que havien demanat, en primera opció, escoles de Premià de Mar van optar per escolaritzar els seus fills/es fora del municipi

Ateses les dades demogràfiques del propi Ajuntament de Premià de Mar que preveuen un dèficit de places de P3 per al proper curs escolar equivalent a dos grups d’escolarització

Atesa la necessitat que Premià de Mar pugui atendre en un futur immediat, des d’una oferta pública i de qualitat, les noves necessitats d’escolarització de la seva població

El Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa – Entesa pel Progrés Municipal presenta al Ple de l’Ajuntament de Premià de Mar les següents propostes d’acord:

PRIMERA: Instar al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya a incloure un nou CEIP de doble línia a Premià de Mar en prioritat 1 (immediata)

SEGONA: Instar l’Ajuntament de Premià de Mar a cedir un terreny adequat al Departament d’Educació de la Generalitat per tal que aquest pugui procedir a la construcció immediata d’un nou CEIP de doble línia a Premià de Mar

TERCERA: Instar l’Ajuntament de Premià de Mar a la cessió d’un solar per a la ubicació provisional del nou CEIP de doble línia per tal que aquest pugui entrar en funcionament ja el proper curs 2008 – 2009 i s’hi mantingui mentrestant no s’acabin les obres de la instal·lació definitiva

QUARTA: Instar al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya a ofertar dos grups d’escolarització (50 places públiques de P3) en la preinscripció per al proper curs escolar 2008 – 2009 a Premià de Mar i corresponents al nou CEIP que entraria en funcionament de manera provisional al setembre de 2008

CINQUENA: Instar al Departament d’Educació a la ràpida execució de les obres d’ampliació del CEIP La Lió (ampliació a dues línies) i del CEIP Montserrat (consolidació de la segona línia)

Prec: denunciem l'estat d'abandonament de la plaça de la República

2008-01-21T17:46:00.001Z

Prec que presenta el Grup Municipal d’ICV-EUiA-EPM al Ple de l’Ajuntament de Premià de Mar del mes de gener de 2008

Atès l’estat d’abandonament en que es troba actualment la Plaça de la República (adjuntem fotografies que fan evident la degradació de la zona de jardí i del mobiliari urbà, així com la manca de neteja).

Atès que aquesta plaça és un nexe i un espai verd vital per a diversos barris de la nostra població.

Atès que va ser inaugurada solemnement fa poc temps, tot concedint-li el valor afegit de ser anomenada Plaça de la República en commemoració del 75è aniversari de la proclamació de la II República Espanyola el 14 d’abril de 2006.

Ateses les queixes de veïns i usuaris actuals i/o potencials d’aquest espai públic.

Atès que el Grup Municipal de la Coalició d’Esquerres ja ha formulat anteriorment algun prec demanant que es procedís a la restitució d’allò malmès en aquest espai.

El Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa – Entesa pel Progrés Municipal presenta a l’Equip de Govern el següent prec:

Es procedeixi urgentment a la dignificació de l’espai públic de la Plaça de la República, substituint i/o restituint els elements de mobiliari urbà malmesos, a la neteja i cura de l’espai de jardí, així com a l’habilitació de serveis de neteja i manteniment adequats.

Estem a la teva disposició, escriu-nos

2008-01-08T22:39:00.000Z

gm_icv-euia@premiademar.cat

ÚS DELS ESPAIS CULTURALS I ESPORTIUS

2007-11-13T21:10:00.000Z

Prec que presenta el Grup Municipal d’ICV-EUiA-EPM al Ple de l’Ajuntament de Premià de Mar del mes de novembre de 2007

Atesa la propera presentació del Pressupost Municipal per al 2008

Atesa la manca d’equipaments culturals i esportius que pateix Premià de Mar

Atesa la infrautilització d’alguns dels espais existents (sala d’estudi del Gas, Centre Cívic del Camí Ral, espais esportius dels centres educatius públics i concertats i del Centre Cívic durant els caps de setmana i durant el mes d’agost, així com de la biblioteca de Can Manent)

Atès el tancament provisional afegit d’algun d’aquests espais per inventari o bé per necessitats de personal d’altres dependències municipals

Atès que els espais esmentats no s’utilitzen o bé no amplien el seu horari d’ús per manca de personal de consergeria i/o vigilància

Atesa la possibilitat de signar convenis d’ús fora d’horari escolar amb els centres educatius del municipi, tant si són públics com també concertats

Atesa la programació d’activitats en caps de setmana al Centre Cívic del carrer Esperança, com ara exposicions i que d’altres activitats no poden dur-se a terme pel fet de no disposar de personal municipal

Atès que en el Ple Municipal ordinari d’octubre de 2.005 el Grup Municipal de la Coalició d’Esquerres ja va fer constar que el Centre Cívic del carrer Esperança i la biblioteca de Can Manent es tancaven durant el mes d’agost, deixant els ciutadans/es de Premià de Mar sense cap possibilitat de contacte amb la regidoria de Cultura durant aquest període

Atès que el regidor de Cultura i Joventut es va comprometre a resoldre les limitacions en l’horari i calendari d’obertura d’aquests equipaments municipals

El Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa – Entesa pel Progrés Municipal presenta a l’Equip de Govern el següent prec

Que el Pressupost Municipal de 2008 inclogui la previsió de personal de consergeria i/o vigilància suficient per tal d’obrir els espais culturals i/o esportius públics i privats concertats a la població durant els caps de setmana, fora de l’horari estricte d’ús actual i en períodes de vacances

Preu places d'aparcament de Can Boter

2007-10-14T20:38:00.000Z

PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D'ICV-EUiA-EPM AL PLE DE L'AJUNTAMENT DE PREMIÀ DE MAR DEL MES DE NOVEMBRE DE 2007

Atesa l’existència del contracte de concessió administrativa dels espais públics inclòs dins de la unitat d’actuació de “CAN BOTER” signat per l’Ajuntament de Premià de Mar i l’empresa “Parking Maresme S.L.

Atès que en l’apartat cinquè del contracte s’estableix que, tot i que el preu de concessió a tercers sigui lliure, el preu mitjà per cada plaça de aparcament declarat a l’oferta del concessionari és de 13.920 €, IVA inclòs.

Atès que en el mateix apartat cinquè s’estableix l’obligació per part del concessionari de presentar a l’Ajuntament (abans de la comercialització de les places d’aparcament) una proposta de preus Individualitzats de cada plaça en funció de la seva superfície i en relació al preu mitjà d’oferta

El Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa – Entesa pel Progrés Municipal presenta a l’Equip de Govern les següents preguntes:

PRIMER: Com s’explica que el preu de venda als concessionaris sigui de 25.520 €, IVA inclòs, si el preu mitjà declarat a l’oferta per part de l’empresa concessionària “Parking Maresme S.L.” és de 13.920 €, IVA inclòs? (pràcticament la meitat del preu real de venda)

SEGON: L’empresa concessionària ha presentat a l’Ajuntament de Premià de Mar la proposta de preus individualitzats de cada plaça d’acord amb allò que es preveu en l’apartat cinquè del contracte de concessió?

Intervenció en contra de l'avantprojecte d'un aparcament a la Plaça Nova

2007-10-02T18:56:00.001Z

És un projecte “viciat” d’origen. La planificació urbanística l’ha de fer l’Ajuntament en interès general i no pas un particular que busca el propi interès. Per què aquest projecte no apareix en cap planificació urbanística vigent, com ara el POUM si és tan necessari i urgent?

Manca de model de mobilitat per part de l’Equip de Govern que prefereix acollir-se a una proposta privada que no pas tirar endavant un POUM de consens. Per cert, per què segueix aturat? Han canviat d’idea i de prioritats? Ja no l’assumeixen amb totes les conseqüències?

Es contradiu amb el Pla Especial del Casc Antic que preveia la seva pacificació i accés peatonal. El document d’Ole Thorson de “Demanda d’aparcament al casc antic” és només un document de treball, no va signat i serviria igual per a qualsevol altre espai proper que no fos la Plaça Nova. Per què no fan un aparcament a la Plaça de l’Ajuntament? La resposta també els hauria de servir per no fer la meteixa barbaritat a 50 metres de distància

Cal recordar la proximitat i fracàs de les places de rotació a la Plaça de la Sardana

En l’avantprojecte no es preveu cap plaça de concessió, només de rotació. Qui aixequi avui el braç votarà això, per molt que es digui que hi ha compromisos de modificació (si hi són, per què no s’ha modificat el document i quines garanties hi ha en aquest sentit?). No beneficia els veïns

Els usos socials consolidats de la Plaça Nova (gent gran, famílies i joves), no seran els mateixos un cop realitzat el projecte, per molt que ens diguin

Vot en contra i crida als ciutadans a presentar al·legacions

Punt 6.1.Ratificació Decret d’Alcaldia de data 06-06-07: Modificació 3ª fase d’execució del projecte de renovació i millora de l’espai públic de nucli històric

Es deixen d’asfaltar els carrers que envolten la Plaça Nova perquè es vincula al projecte de l’aparcament en aquesta plaça. Per cert, què passaria si el concurs públic quedés desert? Vot en contra

Pregunta setembre de 2007

2007-10-02T18:51:00.001Z

-Atès que, des de fa uns tres anys, periòdicament baixa aigua a través del Torrent Amell sense que aquestes aportacions siguin a conseqüència de les pluges (adjuntem diverses fotografies fetes els dies 7 i 8 d’agost, abans i després de la tempesta que es va produir en aquesta data)

-Atès que aquestes aportacions d’aigües, a vegades fètides, arrosseguen brutícia i objectes diversos que queden dipositats en el tram que discorre paral·lel al carrer Garrotxa i originen fortes olors, alhora que ofereixen una imatge de deixadesa de l’entorn urbà

-Atès que, quan plou fort, els objectes són arrossegats directament a la platja

-Atès que aquesta situació ha estat denunciada en diverses ocasions per part de veïns i del Grup Municipal d’ICV-EUiA-EPM a la regidoria de Medi Ambient sense haver obtingut una resposta satisfactòria o un compromís concret d’actuació

-Atesos els perjudicis d’aquesta situació per als veïns de Can Pou i per als usuaris de la platja de llevant

-Atesa l’alta probabilitat que els esmentats abocaments puguin ser causats pel mal funcionament del col·lector

Atès que el manteniment és competència de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)

El Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa – Entesa pel Progrés Municipal presenta a l’Equip de Govern les següents preguntes:

1)Quina és la periodicitat amb que l’ACA procedeix al manteniment del Torrent Amell i dels col·lectors d’aigües del municipi?

2)Considera l’Equip de Govern que el manteniment que fa l’ACA és suficient i adequat? En cas que no n’estigui satisfet, quins són els requeriments i actuacions que ha previst l’Equip de Govern per tal de resoldre aquesta disfunció?

Grup Municipal 2007

2007-07-23T15:34:00.001Z

El Grup Municipal d'ICV-EUiA-EPM a l'Ajuntament de Premià de Mar, des de les darreres eleccions municipals del 27 de maig, el formen els regidors Quim Caimel i Alfonso Barreras

Pregunta sobre l'oferta de places a P-3

2007-07-23T15:22:00.000Z

Pregunta que presenta el Grup Municipal d’ICV-EUiA-EPM al Ple de l’Ajuntament de Premià de Mar del mes de juliol de 2007

Atès que les sol·licituds d’escolarització a P-3 per al proper curs 2007-2008 han estat 303, comptant només aquelles rebudes dins del termini de preinscripció

Atès que la capacitat teòrica del municipi és de 247 places, tenint en compte que hi ha deu línies, però que el CEIP El Dofí té una ràtio de 22 nens a causa de les dimensions de les seves

Atès que s’ha produït un dèficit teòric de 56 places a P-3 que s’hauria d’haver traduït en 3 nous grups d’escolarització d’aquest nivell (13 grups en total)

Atès que, algunes sol·licituds que procedien de fora del municipi han estat reorientades a l'Oficina Municipal d’Escolarització del seu municipi per part d’ Inspecció i que algunes famílies que havien demanat en primera opció escoles concertades de Premià de Mar, han optat per escolaritzar els seus fills/es fora del municipi

Atès que, segons informació de la pròpia Regidoria d’Educació, el Departament d’Educació de la Generalitat ha previst instal·lar un mòdul doble a La Lió i ubicar un grup més de P-3 al CEIP Montserrat (12 línies en total)

Atès que a data d'avui, sense comptar amb les incorporacions que es puguin donar en funció del fenomen de la “matrícula viva” hi ha un total de nou vacants concentrades en un dels CEIPs del municipi

Atesa la necessitat que Premià de Mar pugui atendre en un futur immediat, des d’una oferta pública i de qualitat, les noves necessitats d’escolarització de la seva població

El Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Alternativa – Entesa pel Progrés Municipal presenta a l’Equip de Govern les següents preguntes

PRIMERA: Quina és la previsió de demanda d’escolarització a Premià de Mar en els propers anys?

SEGONA:Quina és la previsió de nous equipaments escolars a Premià de Mar i quins són els terminis i ubicacions previstos?

TERCERA: Quin és el compromís del Departament d’Educació de la Generalitat respecte les necessitats d’equipaments educatius a Premià de Mar? (prioritat d’execució, documentació on consti per escrit, etc)

L'ENTREVISTA

2007-05-01T19:43:00.000Z

Joaquim Caimel
CANDIDAT D'ICV DE PREMIÀ DE MAR.
Es presenta per segona vegada com
a candidat a l'alcaldia per ICV-EUiA.
És mestre, té 46 anys, està casat i té una filla.

«Esperem que els socialistes hagin fet autocrítica»

Caimel està obert a pactar amb tots els partits, excepte amb el PP. Vol un govern fort per acabar projectes d'un mandat de «transició»

-Com valora la tasca del govern de CiU i ERC?
-«Ha estat una legislatura plana, en què la gent ha agraït que es pacifiqués la situació de l'Ajuntament, que havia passat una època de crispació. El fet d'estar en minoria al govern i que en Jaume Batlle fos un nouvingut en la política ha provocat que aquest mandat no hagi estat prou ambiciós. No s'han abordat els problemes reals que té Premià de Mar. Per exemple, del pla urbanístic només s'ha fet l'aprovació inicial. No s'han fet grans disbarats però tampoc s'ha avançat gaire. Ha estat una legislatura de transició.»

-Però ICV ha donat gairebé un suport a l'ombra a aquest govern...
-«En les qüestions en què hem estat d'acord hi hem donat suport.»

-Què necessita Premià de Mar?
-«Tenim un problema gravíssim en l'aspecte econòmic. I no és de gestió, és estructural. Aquí, només amb la despesa corrent, ja es gasten tots els ingressos i s'ha de viure de les subvencions, però ja se sap que si no s'aporta un percentatge aquests diners no te'ls donen i és molt complicat fer inversions. Si no hi ha una inversió extra, aquest ajuntament no és viable. Tenim moltes mancances i un problema greu.»

-Una situació molt difícil que ICV creu que es pot solucionar amb el pla urbanístic?
-«Estem pagant els errors de fa cinquanta anys. O planifiquem el que queda nosaltres mateixos o ens ho faran els promotors a través dels jutges. Sabem que això és una fugida endavant, però hi ha aspectes puntuals que sí que es corregeixen, com ara disposar de sòl públic, que ara no en teníem. Tenim la població que tenim i no és una situació d'ara. És necessari i hi hem donat suport totalment convençuts. És d'inconscients pensar que les hortes es conservaran, perquè ni els propietaris ho volen.»

-A què aspira ICV?
-«Estem treballant per aconseguir el quart regidor. Volem ser decisius i formar part d'un govern fort i de progrés.»

-Aposta pel tripartit?
-«Un govern de progrés no implica tenir en compte determinats partits. Tenim la porta oberta a tots, excepte al PP. Esperem que els socialistes hagin fet autocrítica i que sàpiguen per què van acabar perdent les eleccions del 2003.»

A. GENÍS
21/04/2007
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/entrevistes/index.html?p_idcmp=2363714

tríptic eleccions municipals

2007-04-20T20:45:00.000Z

Programa Coalició d'Esquerres 2007

2007-04-06T16:25:00.002Z

Programa de govern

1. Ciutat inclusiva, cohesionada, amb drets i benestar per a tothom

1.1. Ciutat sense pobresa ni exclusions
1.2. Dret a l’habitatge
1.3. Una sanitat pública propera
1.4. Ciutat educadora
1.5. Una cultura que genera ciutadania
1.6. Esport per a tothom

2. Ciutat ecològica, amb un model econòmic i urbà sostenible

2.1. Ciutat i ciutadania compromesos amb el medi ambient
2.2. Finances locals, socialment i ambientalment sostenibles
2.3. Un urbanisme per a reequilibrar el territori
2.4. Municipi generador d’ocupació

3. Ciutat quotidiana, participativa, convivencial i diversa

3.1. Una administració moderna i propera a la ciutadania
3.2. Radicalitat democràtica i participació ciutadana
3.3. Ciutat jove per viure i per participar
3.4. La inserció social dels immigrants i el reconeixement de la diversitat
3.5. Ciutat per la pau, els drets humans, la cooperació i la solidaritat
3.6. Seguretat pública per a garantir els drets

CIUTAT INCLUSIVA, COHESIONADA, AMB DRETS I BENESTAR PER A TOTHOM

2007-04-06T16:09:00.000Z

1.1. CIUTAT SENSE POBRESA NI EXCLUSIONS

Cal treballar des d’una visió i planificació transversal de les polítiques socials, que afecten els pilars bàsics de l’estat del benestar: salut, ensenyament, habitatge, formació i reciclatge ocupacional i uns ingressos que garanteixin que tothom pugui viure sense precarietat i sense risc de pobresa.

LES NOSTRES PROPOSTES

El reconeixement legal i l’accés efectiu i universal a tots els drets socials, per mitjà de les normes i les polítiques públiques necessàries, com a garantia estructural d’inclusió.

Impulsar, dins d’un programa nacional de “Pobresa Zero”, a partir del desplegament de la llei de prestacions econòmiques d’assistència social, i de l’establiment d’una renda mínima garantida, entesa com un avenç cap a la Renda Bàsica de Ciutadania a Catalunya, un Pla Local d’Inclusió Social per mitjà dels qual l’Ajuntament i altres instàncies locals de Catalunya puguin definir i impulsar les seves prioritats en la lluita contra l’exclusió i la pobresa, des de perspectives de proximitat, amb el suport clar del Govern de Catalunya.

Potenciar i articular de forma integrada la xarxa de programes, serveis i prestacions socials d’atenció primària vinculada a la prevenció, l’atenció i la inserció de persones i grups vulnerables o en situació d’exclusió.

Enfortir la xarxa de serveis i d’equipaments socials d’atenció especialitzada, fins a assolir el nivell que permeti l’accés de tothom qui tingui necessitat.

Definir programes integrals d’inclusió orientats als col·lectius en risc en funció de l’edat, la dependència, l’origen, el gènere o l’estructura de la llar.

Enfortir la dimensió de promoció social i d’acció comunitària, així com la participació ciutadana i dels agents socials en el conjunt dels programes d’inclusió.

Promoure l’articulació de xarxes de relacions comunitàries com a factor que afavoreixi una ciutat inclusiva.

Cal fer efectiu el principi de subsidiarietat i apostar per l’enfortiment dels serveis socials bàsics municipals. L’ajuntament ha de tenir autonomia en la provisió dels serveis, prestacions, etc., però s’haurà de prevenir i evitar la generació de situacions de ruptura del principi d’igualtat davant la universalitat dels drets.

Cal reconèixer les entitats del Tercer Sector Social en el desenvolupament del nostre sistema de serveis socials i la prioritat en la contractació, amb l’establiment de la concertació com a base de la relació públic -privat (on el privat realitzi una complementació, coordinada, amb el públic, des del principi de prioritat de la resposta pública). I haurà de contemplar una definició clara de les condicions d’acreditació per assegurar la qualitat: ràtios de professionals, equipaments, condicions materials i funcionals adequades.

Possibilitar equips professionals dels serveis socials conformats amb el criteri de la multiprofessionalitat i la complementarietat entre els diferents perfils professionals. Cal millorar les condicions laborals i l’estabilitat dels i les professionals del sistema de serveis socials.

Garantir les condicions adequades per la qualitat de tots els serveis i prestacions, tant dels de titularitat pública com privats. Cal instaurar mecanismes d’avaluació dels serveis, així com impulsar la investigació i la promoció de la qualitat.

La detecció de necessitats, l’avaluació, o els controls de qualitat no sols s’han d’assignar a grups d’experts, sinó que cal que hi participin la resta d’agents del sistema i els ciutadans i les ciutadanes. L’aprofundiment en la democràcia participativa és garantia de la qualitat dels serveis.

Incrementar l’oferta pública de places de residències assistides i sociosanitàries.

Incrementar els Serveis d’Atenció Domiciliària.

Habitatges tutelats.

Incrementar les places de centre de dia, cobrint les necessitats existents.

Impulsar el suport a les famílies que tenen cura directa de persones dependents i propiciar el descans de les persones cuidadores.

Adaptar espais i serveis públics per a evitar les barreres arquitectòniques i facilitar aquesta adaptació també als serveis privats.

Impulsar l’elaboració participativa d’un pla local de suport a les famílies que contempli:

el reconeixement de la diversitat estructural de les famílies i la generació de condicions d’igualtat

el reconeixement i l’acomodació de la diversitat cultural de les famílies

els dispositius de suport al cicle familiar (emancipació i creació de noves llars...)

la mediació familiar i altres mecanismes de prevenció i gestió de conflictes familiars

el suport a les tasques educatives i de socialització en totes les etapes

l’atenció a les famílies socialment vulnerables i en risc d’exclusió

el desenvolupament de “polítiques familiars de temps”

el compromís amb la creació de serveis educatius per a la petita infància (0 a 3 anys)

i el reconeixement del dret als diferents tipus de famílies, unions i rituals

Acolliment residencial per a les persones que optin o necessitin aquests centres. S’ha d’establir una xarxa de serveis per donar resposta a les necessitats i a la situació de cada persona.

Cal donar prioritat a l’oferta pública, i en cas de centres concertats, han de tenir els mateixos drets i obligacions.

Potenciar la incorporació de la gent gran en els òrgans de participació del seu poble i ciutat.

Fomentar la participació de la gent gran en les activitats de caràcter lúdic, cultural, social, polític...

Impulsar l’intercanvi intergeneracional entre la gent gran i la població jove per tal que la gent gran posi al servei dels altres les seves pròpies capacitats i experiències.

Impulsar el paper actiu de les entitats de gent gran en la vida de Premià de Mar i en la gestió dels seus propis recursos i necessitats. Facilitar la creació d’entitats noves si cal i promoure noves formes d’organització per evitar l’aïllament de les persones, especialment d’aquelles que viuen soles.

Polítiques per a l’autonomia personal i la vida independent de les persones amb discapacitats

Es tracta de la consecució de l’autonomia personal des de dinàmiques de participació i de protagonisme, per tal d’esdevenir subjectes actius dels canvis. Prenem el compromís d’impulsar la participació de les entitats i de les federacions de persones amb discapacitats en l’elaboració de les polítiques socials de proximitat que s’emmarquen en els objectius següents:

L’accessibilitat de l’espai públic, del conjunt dels entorns de vida quotidiana, de l’habitatge, dels mitjans de transport, de la comunicació...

L’educació, amb la plena integració digna dels infants i joves a l’escola i als itineraris laborals, en el marc de sistemes formatius inclusius.

La salut i la rehabilitació, a partir de la prevenció i l’accés i la millora de les condicions sanitàries, sociosanitàries i assistencials.

L’ocupació, amb la integració en el món del treball ordinari amb tot el suport que calgui, com a forma d’assegurar l’autonomia econòmica.

El desenvolupament personal, mitjançant l’accés a l’esport i a les activitats de lleure, lúdiques i culturals.

Complementar el conjunt de serveis sociosanitaris, d’integració educativa-laboral, d’accessibilitat i de mobilitat amb polítiques familiars de temps, de transferències directes per a fills/es amb discapacitats i de suport integral per a persones cuidadores, i amb una dotació de “els/les” professionals de tos els àmbits (multiprofessionalitat), suficients per poder donar una resposta adient, digna i eficaç a les persones.

1.2. DRET A L’HABITATGE

L’habitatge és sens dubte el problema més gran dels ciutadans i de les ciutadanes. Les víctimes més destacades de l’augment dels preus de compra i de lloguer són els joves, les famílies monoparentals, els immigrants i els sectors socials de rendes més baixes.

El món local té molta responsabilitat en la recerca de solucions a aquest problema, però durant anys alguns governs municipals han trigat en enfrontar-se a aquest repte Des d’ICV-EUiA-EPM hem insistit des de fa molts anys en la necessitat d’actuar en la generació de sòl públic i privat per a la producció d’habitatge protegit en compra i en lloguer, en la rehabilitació de l’habitatge, en la regeneració urbana i en la intermediació pel lloguer.

Els planejaments urbanístics han de donar prioritat al dret a l’habitatge. Les memòries socials dels planejaments han de calcular les necessitats d’habitatge protegit per mantenir la cohesió social i acollir les noves fornades de joves, immigrants i altres unitats familiars.

En col·laboració amb l’INCASOL o amb els recursos propis, l’ajuntament ha de generar nous sectors de qualitat urbanística i social amb percentatges significatius d’habitatge social.

Els aprofitaments derivats del planejament s’han de destinar a la creació d’habitatge protegit. S’ha de prioritzar la cessió en compravenda o concessió de sòl a cooperatives, fundacions i altres entitats sense afany de lucre.

S’ha de promoure la generació d’habitatge dotacional per joves, gent gran i altres sectors. El lloguer en rotació ha de ser via preferent de foment del primer accés a l’habitatge protegit, especialment per l’emancipació dels joves. També s’han de promoure experiències d’habitatge assistit per gent gran i altres sectors.

Cal promoure experiències innovadores: masoveria urbana, habitatge amb teletreball, autoconstrucció d’habitatge sostenible, etc.

La mediació pel lloguer ha de ser promoguda des de l’Ajuntament. Cal aprofitar els mecanismes que ens dóna la Generalitat a través de les xarxes d’intermediació pel lloguer i de mediació pel lloguer social.

La política d’habitatge social s’adreça a amplis sectors, però no pot oblidar aquells sectors més necessitats, a on s’ha de combinar les polítiques de cohesió social (benestar, ocupació i habitatge principalment).

S’ha d’atendre la problemàtica específica de les dones. Les famílies monoparentals, majoritàriament a càrrec de dones, i les dones maltractades han de ser objecte de propostes concretes d’adjudicació d’habitatge protegit en compra, en lloguer o assistit.

Cal fer un esforç de rehabilitació dels casc antic, dels barris més densificats i dels edificis amb patologies. S’han d’aprofitar els suports de la Generalitat a través de les Oficines d’Habitatge.

Cal promoure la instal·lació d’ascensors i l’eliminació de barreres arquitectòniques.

En l’àmbit de la llei de barris, cal estudiar actuacions concretes en cooperació amb la Generalitat.

L’Ajuntament ha de defensar la funció social de l’habitatge. Caldrà aprofitar tots els mecanismes adreçats a reduir la desocupació, la sobreocupació i el mal manteniment de l’habitatge.

S’ha de treballar amb la Generalitat i les associacions de veïns en la millora dels barris.

L’adjudicació d’habitatge ha de ser transparent i eficaç. Els criteris d’empadronament no han de discriminar la població immigrant.

Cal promoure la solidaritat urbana. L’adjudicació d’habitatge protegit ha de tenir en compte les potencialitats de cada ciutat. En aquest sentit, caldria promoure, dins l’àmbit comarcal, un sistema conjunt de registre i adjudicació.

Cal crear una oficina d’habitatge local o comarcal per acostar la informació i la gestió als ciutadans (amb el suport financer i logístic de la Generalitat).

1.3. UNA SANITAT PÚBLICA PROPERA

La salut és un dret fonamental de les persones. És una condició bàsica del benestar i la qualitat de vida. L’Ajuntament ha de treballar en una planificació de la ciutat i de la seva organització urbana que possibiliti la millor qualitat de vida i de salut per a tothom. L’Ajuntament ha de promoure l’autonomia personal, la responsabilitat individual de cada persona i la participació dels diferents col·lectius i grups de la ciutat en la millora de la seva salut.

LES NOSTRES PROPOSTES

Garantir la qualitat dietètica i la seguretat dels aliments. Els ajuntaments, que tenen atribuïdes competències de caràcter obligatori en aquesta matèria, han de potenciar aquests serveis i bones pràctiques, per tal de disminuir els riscos derivats del consum d’aliments en mal estat i/o contaminats, i han de ser ben actius en la promoció d’un ús adient i mesurat dels aliments.

Garantir l’abastament i la distribució d’aigua pel consum humà, no només pel que fa a la seva potabilitat, sinó també per les seves qualitats, tot minimitzant els seus continguts en substàncies químiques indesitjables. I racionalitzar el seu ús per al consum de boca i per a altres necessitats menys exigents.

Controlar efectivament les instal·lacions en risc de produir legionel·losis i seguir fomentant els mecanismes d’autocontrol dels sistemes de producció de qualsevol producte i d’eliminació i sanejament de residus, sota la vigilància activa de l’administració.

Fomentar el control de les plagues urbanes (rosegadors, insectes, algunes aus ) mitjançant mètodes de lluita integrada i l’ús de plaguicides per part de l’ administració en tots els espais, equipaments i vials d’ús públic.

Controlar els establiments i serveis d’estètica i higiene personal, en tot allò referit a les manipulacions corporals, les micropuncions i tatuatges, les aplicacions d’elements externs al cos humà i altres pràctiques de risc.

Ser molt actius en l’aplicació al municipi de les normatives de control ambiental per a la protecció de la salut, especialment les relatives al trànsit i a la velocitat dels vehicles, a les normes industrials de producció i sanejament, i a les activitats comercials i humanes productores de sorolls i radiacions.

Vetllar per l’aplicació rigorosa de la llei sobre el tabac a tots els espais de pública concurrència.

Informar i educar per prevenir els accidents domèstics, molt especialment els veïns i les veïnes vinguts d’altres cultures i costums, i també el jovent, la gent gran i la gent que viu sola.

Promoure la prevenció dels accidents laborals mitjançant el control de les empreses i dels hàbits de treball que practiquen.

Ajudar la gent gran a envellir amb bona salut i qualitat de vida , creant i promovent espais i serveis per a l’activitat psíquica i l’exercici físic, tot intervenint directament o indirecta en la millora de les condicions d’accessibilitat arreu, en l’habitatge, en la mobilitat i en la prestació de serveis adequats al domicili.

Potenciar (amb els sistemes d’atenció sanitària, social i educativa) activitats adreçades a les famílies per tal de donar-los elements que millorin el creixement saludable dels seus fills, els seus estils de convivència, respecte i solidaritat, especialment en l’adolescència.

Impulsar el treball intersectorial en matèria d’alimentació, relacions afectives, esport, oci, ús de tecnologies, hàbits culturals i en la interpretació i millora dels mitjans de comunicació humans.

Promoure i assegurar la participació de les persones, individualment i agrupades en col·lectius, a l’hora de determinar les prioritats que han de guiar l’acció comunitària en salut en un municipi.

1.4. CIUTAT EDUCADORA

La població és un element educador que ha de promoure un conjunt de valors, el primer de tots la cohesió social, i l’Ajuntament és administració educativa perquè desplega les seves funcions competencials de política educativa.

Cada població ha de disposar d’una visió global i estratègica en política educativa que marqui els elements fonamentals que la defineixen i uns programes concrets que la despleguin i la facin operativa.

L’Educació no és solament un sistema reglat, és una forma d’entendre la ciutat i les relacions entre els ciutadans i les ciutadanes.

Cal concretar un model educatiu per a Premià de Mar o projecte educatiu de Premià de Mar.

LES NOSTRES PROPOSTES

Cal que l’ajuntament mantingui l’Oficina Municipal d’Escolarització (OME), la qual vetlla per l’equitat en l’accés a tots els centres públics i concertats del municipi. Caldrà definir també en el pressupost municipal partides que permetin la plena equitat en el procés educatiu per a tots els infants i adolescents (material escolar, sortides).

Cal que la Taula de Planificació defineixi a curt i mig termini les necessitats de mapa escolar en tots els àmbits, (0-3, primària, secundària, formació professional, educació especial, ensenyament d’idiomes i formació de persones adultes) incloent les necessàries reserves de sòl en el planejament urbanístic. Caldria recollir les propostes i les demandes de la comunitat educativa en cadascun dels àmbits esmentats.

Cal debatre amb la ciutadania l’estratègia o el projecte educatiu que vol seguir Premià de Mar, per tal d’identificar necessitats, i planificar i concretar objectius i actuacions en el camp de l’educació inclusiva i permanent.

Garantia de cobertura de la demanda de places de 0-3 anys per tal d’afavorir l’aprenentatge lingüístic i la socialització precoç de tots els infants abans de la seva entrada a l’escola i la garantia dels nivells adequats de qualitat pedagògica.

Mantenir la titularitat i la qualitat de l’Escola Municipal de Música.

Coordinar l’oferta de l’Escola d’Adults amb el conjunt d’oferta formativa adreçada a les persones adultes en el municipi (formació ocupacional i contínua, cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística, oferta formativa d’entitats culturals,...).

Dotació suficient de les partides de manteniment i reposició en els CEIP’s. Ens calen instal·lacions de qualitat i ben mantingudes, i la intensificació del seu ús social requereix la corresponent dotació de les partides pressupostàries.

Ús social d’escoles i instituts: obertura de patis, biblioteques i aules d’informàtica. Noves activitats i nous públics a les escoles. Preveure i pressupostar les adequacions necessàries (accessos independents i en condicions, per exemple) i les corresponents previsions de despesa ordinària (més costos de neteja, vigilància i reposicions, per exemple) per tal d’optimitzar l’ús social dels serveis públics, tant per als infants fora de l’horari escolar com per a la ciutadania més propera, actuant com un veritable equipament municipal. Es tracta de garantir la racionalització i la sostenibilitat dels usos dels espais públics. Preveure també la relació i la coordinació entre les biblioteques escolars i la biblioteca municipal.

Cal plantejar-se l’objectiu de detectar i corregir les situacions de risc en els infants d’educació infantil i primària. Aquest és un repte que només es pot plantejar des de la proximitat. És fonamental establir una clara unitat de criteris i d’actuació entre els centres i els diferents serveis públics presents al municipi (socials, educatius, sanitaris,...) per recolzar a les famílies en situacions de risc.
Acompanyament a l’escolaritat obligatòria. El treball de suport a les famílies s’ha de completar amb una oferta suficient d’activitats escolars de reforç o activitats educatives en el temps lliure que permetin la socialització i l’aprenentatge de l’alumnat amb diferents situacions de risc d’exclusió. Aquesta oferta, acordada amb centres i famílies, s’ha de fer de forma complementària a les estratègies de cada centre i amb el conjunt de professionals i recursos públics i associatius que existeixen en el municipi. Cal acordar amb els centres i la Inspecció mecanismes concrets per afavorir la coordinació entre centres de Primària i de Secundària. Cal fer un seguiment rigorós i sistemàtic de l’absentisme escolar, amb mesures tant de recolzament als centres com a les famílies.

Acompanyament a l’alumnat que acaba l’ESO. Cal garantir l’existència d’instruments tècnics per a l’orientació i l’assessorament (continuïtat en els estudis o transició al treball), i, a més, garantir l’existència en el municipi d’oferta suficient de programes de qualificació professional inicial (abans anomenats de garantia social) que facilitin tant l’obtenció d’una titulació inicial professional com el retorn al sistema reglat.

El coneixement de la pròpia població, de la seva gent i la comprensió dels mecanismes de la vida municipal són peces claus en el sentiment de pertinença a la col·lectivitat i en el foment d’actituds cíviques i participatives. Cal elaborar materials de coneixement tant per a Primària (el llibre del poble, visitem l’ajuntament,...) com especialment per a Secundària (crèdits de síntesi sobre el municipi, coneixement de la vida política local, coneixement de la gestió dels serveis i dels subministraments públics, coneixement de la realitat econòmica del municipi i del seu entorn,...)

Aconseguir l’aplicació d’un Pla Educatiu d’Entorn. Cal garantir a tots els infants i adolescents la possibilitat d’accedir a les activitats d’esplai, esportives, culturals, etc que hi hagi a la població. Cal un coneixement inicial dels usuaris d’aquestes activitats i establir un programa conjunt de treball amb les associacions per fer possible aquest objectiu.

Ampliació de l’oferta de casals i colònies d’estiu. Durant els mesos de juliol i setembre, cal acordar amb les escoles, esplais i entitats de lleure programes oberts a tot l’alumnat dels centres i, en general, a tots els infants del municipi. En els convenis amb les entitats d’educació en el lleure per a la realització de colònies o campaments d’estiu, cal introduir la tarifació social per afavorir l’accés a aquestes activitats dels infants i adolescents de rendes mitjanes baixes o baixes.

Creació de la xarxa local d’escoles i instituts. De forma coherent amb el seu paper de servei públic educatiu, l’ajuntament ha de tenir interlocució directa amb el conjunt de centres educatius públics i concertats per tal d’avaluar el desenvolupament de les polítiques educatives locals i la capacitat de coordinació d’activitats, programes o serveis que millorin l’atenció i l’oferta educativa del conjunt dels centres de la localitat.

Potenciar el paper dels consells escolars i del Consell Escolar Municipal. L’Ajuntament ha de tenir-hi un paper d’impulsor i ha de fer seus els compromisos que en surtin, tant en els centres públics com en els concertats. S’han d’obrir als recursos educatius existents a l’entorn.

Impuls de les formes de participació de l’alumnat. Cal crear mecanismes regulars de participació dels infants n(Consell d’Infants). Han de tenir una relació directa amb el govern local i aprendre, mitjançant el seu propi funcionament, els mecanismes de funcionament democràtic del poble. En els IES cal facilitar i garantir els recursos de les associacions juvenils i els sindicats d’estudiants.

Assessorament i recolzament a les AMPA per millorar l’oferta i la gestió de les activitats complementàries o de suport que duen a terme a les escoles i els instituts. Facilitar la coordinació d’activitats entre centres propers per ampliar l’oferta o facilitar l’accés a les famílies de l’entorn.

Revitalització i seguiment del Projecte Educatiu de Ciutat. El PEC pot ser l’eina metodològica adequada per sistematitzar i aprofitar el conjunt de les aportacions no només de la comunitat educativa estricta, sinó també les persones o entitats interessades en l’estratègia educativa a seguir a Premià de Mar. Cal garantir la plena coherència i coordinació del projecte educatiu amb altres instruments de planificació i de participació del municipi (Pla Local de Joventut, l’esport, la salut, el medi ambient, etc).

Cal inventariar i coordinar tots els recursos educatius per a persones adultes que existeixen al municipi, tant de la Generalitat com municipals o de la iniciativa social, per presentar a la ciutadania una oferta única.

L’oferta educativa per a persones adultes ha de debatre’s i acordar-se en el marc de la Taula de Planificació i amb el lideratge de l’ajuntament.

Completant el pla local de formació de persones adultes, cal plantejar-se com a objectiu l’atenció suficient a les necessitats formatives que apareguin al municipi, ja siguin derivades de la immigració com dels canvis rellevants en la seva activitat econòmica o d’altres factors.
Evitar l’escletxa digital. La fractura entre els qui tenen i els que no tenen accés o capacitat d’ús de les noves tecnologies pot constituir el nou analfabetisme tecnològic d’aquest segle. Amb aquesta finalitat, cal preveure un mapa suficient de punts públics d’accés a Internet i l’existència d’una oferta formativa ben distribuïda per tot el municipi i en diferents horaris que permeti l’accés de les persones adultes a les TIC.

1.5.UNA CULTURA QUE GENERA CIUTADANIA

Hi ha un debat, sempre pendent, sobre els usos i el sentit del concepte de cultura que transcendeix l’àmbit programàtic. Entenem que cultura dins de l’espai social és, entre altres coses, una qüestió d’hegemonia en el sentit més ideològic del terme i supera l’àmbit institucional o mercantil. Ara es tracta, però, de prendre el pols a la realitat local, actualitzar propostes i definir les principals línies d’atenció.

El rol subaltern i accessori de la gestió pública de la cultura ha evolucionat des del franquisme dirigista i incult a la consideració de la cultura com a fet determinant i necessàriament contemplat des de l’administració.

Premià ha viscut aquest procés a marxa lenta i ha fet política cultural bàsica quan molts ajuntaments ja havien tancat la primera fase (per exemple: centres cívics, programacions estables, etc.).

Fins l’arribada d’ICV al govern la regidoria de cultura era considerada com un complement irrellevant. ICV inicia un transformació de la regidoria: voluntariat, xarxa d’entitats, renovació cicle festiu, noves programacions (mirada al món, premià belluga). El primer tripartit local estableix uns equilibris : Es crea l’àrea de joventut i cultura (debatre la seva viabilitat).

La caracterització del Premià actual.

La formació d’una ciutat complexa de formes i expressions culturals de procedència diversa, la relació entre el fet autòcton i les noves incorporacions.

La topografia de l’espai cultural premianenc (barris, centres, perifèries)

Les noves formes culturals, les subcultures urbanes, la desaparició de formats culturals i espais clàssics d’oci i cultura (circuit de bars, clubs, discoteques, cinemes).

Un projecte destinat a fer visibles noves formes culturals.

La cohabitació entre la tradició, la cultura popular i les avantguardes, el que “ve de fora”, les formes culturals inclassificables i les noves tendències (de la ruta d’art jove al soda beat, passant per espais sonors, cine fòrum , i altres elements de la cultura contemporània)

l’impacte del mercantilisme cultural.

La laïcitat en les relacions entre cultura i ajuntament.

La cultura present en el cooperativisme, la solidaritat internacional, la projecció exterior, els intercanvis, el medi ambient, el pacifisme, l’altermundialisme, etc.

Bases de la política cultural al municipi

. Els serveis culturals (biblioteques, ludoteques, bancs de dades, xarxes de relació, etc.), les infrastructures i un pla d’equipaments (Amistat, biblioteca can Manent, futura segona biblioteca, noves necessitats a la zona Nord d’acord amb el pla general d’urbanisme, auditori, museu...)

. La programació des de la regidoria, (més enllà del cicle festiu): música, arts escèniques, muntatges, literatura, cinema, altres formes culturals.

. Les entitats, obrir el ventall de relacions amb entitats / Sumar més entitats (no restar)
en el centre de la producció i de la col·laboració municipi-entitats

. Cultura activa (entitats, creadors: visibilitzar, localitzar i coordinar l’acció cultural individual)

. Cultura receptiva (els receptors col·lectius, el “públic” concret, el gran públic, les conferències, els cicles, els concerts, les exposicions),

. Cultura additiva (memòria i patrimoni com a sinònims ampliats a tots els estrats temporals o temàtics, imaginari col·lectiu, el calendari i els dies commemoratius, la història local, la historiografia i la memòria històrica (el memorial democràtic, usos concrets d’aquest concepte),

. El servei de publicacions, un concepte rigorós de l’edició, presentació i tria de publicacions

. El Consell de Cultura

. Els patronats (museu, escola de música).

. El concepte i la praxi de la informació cultural: difusió, senyalització dels espais culturals, publicitat.

. Teatre de l’AMISTAT. La proposta de creació d’una empresa de serveis s’ha de limitar al finançament d’aquesta infrastructura i no ha d’envair el que fins ara s’ha gestionat des de diferents àrees municipals. Volem una gestió totalment pública del teatre de l’Amistat i de la cultura a Premià de Mar.

El patrimoni

. Recerca, protecció-conservació i dins de l’àmbit de la difusió. A partir de programes.

. En sentit ampli: immoble (edificis, conjunts arquitectònics, elements arquitectònics, “micropatrimoni”, jaciments arqueològics...)

. Moble (elements urbans, objectes i col·leccions)

. Documental (fons d’imatges, arxius i fons bibliogràfics)

. Immaterial (festes, tradicions, recull oral, música, dansa, costumari)

. Medi ambiental

Recerca

1)Promoció beques de recerca d’interès local a l’estil de El Masnou (poden ser bianuals) 2)Potenciar la Mirada dels Premianencs (o similars)

3)Programa de recuperació de la memòria documental: a partir d’arxius familiars, industrials, d’entitats, etc.

Protecció/conservació

1)incentivar la conservació de façanes i edificis catalogats a partir de subvencions, premis, reduccions d’IBI...

2)Revisió a cada legislatura del Pla especial de Protecció del Patrimoni Històric.

3)Revisió del Pla del casc antic.

4)actuar en equipaments que tinguin cura d’elements patrimonials (museu / arxiu)

5)Catalogar la col·lecció d’art de l’ajuntament i adequar-ne la conservació.

Difusió

Cicles de conferències i xerrades, seminaris, etc

Publicar els resultats de les beques de recerca

Edició de material escolar a partir de les necessitats de les escoles i de l’objectiu de donar a conèixer la història local

Projecte de pannells en edificis, llocs o esdeveniments històrics del municipi

Incentivar exposicions amb continguts dignes

1.6. ESPORT PER A TOTHOM

L’esport és un dret dels ciutadans i de les ciutadanes que forma part de la qualitat de vida i que, per tant, ha de ser fomentat per l’Administració Local.

Els recursos públics destinats a l’esport s’han d’esmerçar de forma prioritària a l’àmbit educatiu de lleure i salut on s’han de garantir que les activitats desenvolupades, estiguin al servei d’una educació igualitària, contemplin la diversitat de gènere i de cultures i l’atenció a les persones amb necessitats específiques.

L’esport és una activitat que ha de contemplar la concertació entre el sector públic i el sector privat. D’una part és una activitat de caràcter cívic i de l’altre és un dret que cal garantir a tots els ciutadans i les ciutadanes que el vulguin exercir.

Cal que l’ajuntament posi els instruments necessaris perquè tothom pugui fer esport, tenint cura de les mesures de sostenibilitat i el respecte pel medi ambient en els espais utilitzats.

Cal aprofitar tots aquells espais en els que es pugui practicar l’esport, gestionar els equipaments esportius escolars a fi de poder-los utilitzar el màxim de temps possible, fins i tot, els caps de setmana. Les noves instal·lacions cal que tinguin criteris de capacitat i de servei per a tothom, sense cap mena de discriminació, atenent les normatives d’accessibilitat i d’ús d’aquests espais : gent amb discapacitats, gent gran, infants...

LES NOSTRES PROPOSTES

Cal que l’Ajuntament ponderi els ajuts que dóna als Clubs i Associacions Esportives. Aquestes subvencions han de ser racionals amb la seva capacitat d’actuació.

Fomentar l’associacionisme esportiu de base, tot intentant que llur tramitació, sigui la fórmula el mes senzilla possible. Que l’alumnat pugui aprendre a gestionar i socialitzar l’esport en els centres educatius, i que llur control sigui fet amb el màxim rigor i professionalitat.

Cal tenir en compte en els programes d’actuació la igualtat d’oportunitats i la integració esportiva adreçada als col·lectius o grups socials amb majors problemes d’integració.

Els nois i els noies han de poder participar en l’àmbit local o comarcal a través de
de qualsevol forma associativa : l’escola, el club esportiu, l’esplai... Cal no oblidar que l’esport és educació, salut, participació, oci i que fomenta les relacions i els valors i que ens ajuda a ser constants en el treball.

Garantir l’accés a la pràctica esportiva dels ciutadans i de les ciutadanes independentment de les seves limitacions socials, culturals o físiques.

Vetllar per la qualitat de la pràctica esportiva i corregir, en aquells aspectes que li competeixen, els efectes del mercat esportiu.

Promoure pràctiques esportives i esdeveniments esportius que afavoreixin la solidaritat dels participants, el coneixement del medi ambient i el seu respecte.

Fomentar l’ús dels camps de gespa artificial, ja que a més de la seva rendibilitat econòmica, poden tenir una major ocupació, el seu manteniment és a baix cost i s’aconsegueix un estalvi d’aigua important.

CIUTAT ECOLÒGICA, AMB UN MODEL ECONÒMIC I URBÀ SOSTENIBLE

2007-04-06T15:55:00.000Z

2.1 CIUTAT I CIUTADANIA COMPROMESOS AMB EL MEDI AMBIENT

És imprescindible, des de l’acció municipal, preservar el territori determinant de forma responsable els seus usos i la interacció dels espais, combinant els espais urbans i periurbans. Cal evitar espais segregats que consumeixen acceleradament els recursos del territori (el sòl, l’aigua, l’energia). Davant d’aquest repte la participació ciutadana esdevé un aspecte clau per tal de garantir l’equitat, la modernització econòmica, la prevenció ambiental i la implicació social i cultural.

Cada vegada es fa més evident la necessitat de desenvolupar polítiques de planificació urbanística a nivell supramunicipal per aconseguir una major racionalitat i eficiència en l’ús del territori i les infrastructures, els models de mobilitat, els equipaments i les polítiques d’habitatge. Cal orientar amb criteris racionals i sostenibilistes l’expansió urbana, d’acord amb quatre principis bàsics: l’urbanisme, el transport, l’edificació i la gestió urbana.

En una població tan urbana i densa, sense sòl rústic, criteris com ara estalvi, separació i reciclatge de residus, manteniment de les zones verdes, implantació d’energies renovables, lluita contra la contaminació de tot tipus, sensibilització i, en definitiva, la millora de la qualitat de vida dels ciutadans a través d’un tracte respectuós i acurat de l’entorn creiem que són els més correctes i adequats a la realitat de Premià de Mar. En aquest sentit, proposem la revitalització de l’antic Consell Mediambiental Municipal com a eina de dinamització de la regidoria.

LES NOSTRES PROPOSTES

Separació d'aigües pluvials i negres, abocament d'aigües fecals i inundacions

- Continuar les inversions en infrastructures que resolguin el problema de separació de les aigües pluvials i negres

- Implicar l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) i el Consell Comarcal en la prevenció d’inundacions a través de les inversions necessàries (tercer col·lector al Camí del Mig i manteniment adequat dels actuals).

- Manteniment acurat de les sortides d’aigües al mar.

- Elaboració d’estratègies per tal d’incidir en la necessitat d’aquelles actuacions que depassen el terme municipal de Premià de Mar però que ens afecten directament (cas del creixent abocament d’aigües de Premià de Dalt a conseqüència del creixement urbanístic de la població veïna)

Vialitat i Accessibilitat

- Adaptació progressiva de tots els edificis municipals

- Desenvolupar el Pla d’Accessibilitat per tal de crear eixos d’accés de vianants als diferents barris, eliminant barreres arquitectòniques

- Elaborar un projecte de circulació i aparcament de bicicletes (davant dels centres docents, estació de RENFE i d’altres centres d’interès públic)

- Modificar l’ordenança municipal corresponent per tal que tots els locals i edificis de lliure concurrència, siguin accessibles per a qualsevol persona amb discapacitat

- Reivindicar, de forma enèrgica, el baixador de RENFE de Can Pou

- Ampliació del nombre de parades del BUS nocturn

- Posada en ús d’un TAXI adaptat mitjançant la reconversió d’una de les llicències actuals o bé l’ampliació de les mateixes per a aquesta finalitat

Façana marítima

-Consolidació de les platges

-Definició dels usos de la senda de vianants, adequació i manteniment suficient de la mateixa

-Assumpció dels objectius proposats per la Plataforma Cívica Camí Ral per tal de convertir l’actual N-II en una via cívica mitjançant la disminució de la velocitat dels vehicles, del volum del trànsit i de la contaminació acústica que provoca aquesta

-Malgrat el fet irreversible del trasllat del CRAM al delta del Llobregat, cal assegurar la continuïtat de la presència activa d’aquesta entitat a Premià de Mar

Contaminació acústica, odorífica, visual i de femtes d’animals

- Aplicar, de manera estricta, totes les ordenances vigents relatives a la contaminació acústica, animals domèstics, sacs i contenidors de runa i totes aquelles que afectin la correcta convivència ciutadana

- Vetllar per tal que totes les indústries i activitats econòmiques establertes a Premià de Mar compleixin les normatives vigents

Implantació d'energies renovables

- Seguir aplicant mesures d’estalvi energètic i utilització d’energies alternatives en edificis i espais públics, sobretot en aquells de nova creació

- Promoure descomptes en els impostos d’aquelles comunitats de veïns que instal.lin energies netes i renovables

- Aplicar i fer aplicar criteris de sostenibilitat a les noves construccions, públiques i privades

Estalvi d'aigua i d'energia

-Aplicació dels criteris derivats de l’Auditoria Mediambiental del Baix Maresme (transport urbà, eliminació de barreres arquitectòniques, gestió de les deixalles, gestió de l’aigua, estalvi energètic...)

-Portarem a terme campanyes d’informació i sensibilització en temes medioambientals a fi i efecte d’assolir una ciutadania més informada i mes conscient del seu paper actiu i la seva rellèvancia com agent medioambiental.

Manteniment i renovació d'arbres i zones ajardinades

- Replantar arbres nous, d’espècies autòctones, en substitució dels morts o malalts

Separació i recollida de residus i brossa

- Incrementar la recollida selectiva de residus

- Millorar la recollida de la fracció orgànica de la brossa

- Promoure campanyes d’informació, educació i divulgació mediambiental, així com l’ús de la deixalleria mancomunada

- Utilitzar materials procedents del reciclatge per a la pavimentació de carrers, amb capa final contra el soroll

- Aplicar descomptes en la taxa d’escombraries a aquells veïns que facin ús freqüent i adequat de la deixalleria

- Vetllar per la correcta ubicació dels contenidors d’escombraries aplicant criteris de seguretat viària
Millorar la neteja de les zones on hi ha ubicats contenidors d’escombraries

-Portar a terme campanyes municipals d’informació als premianencs sobre els avantatges, avenços, funcionament i resultats de la recollida selectiva d’escombraries i de l’ús de la deixalleria mancomunada

2.2 FINANCES LOCALS, SOCIALMENT I AMBIENTALMENT SOSTENIBLES

La situació financera actual de l’ajuntament continua instal·lada en un dèficit crònic. Al mateix temps, en aquests anys de democràcia municipal, els ajuntaments s’han consolidat com un dels nivells de l’administració més eficaços i amb una major capacitat de resposta davant de les necessitats de la gent, donat el seu caràcter d’administració més propera.

Aquesta qüestió es visualitza de manera molt particular en el fet que els ajuntaments han anat assumint un volum de despesa molt important en serveis que no són obligatoris, es a dir, han anat assolint un nivell de “competències de facto” però sense el corresponent finançament.

El desenvolupament de l’activitat municipal exigeix un marc financer suficient que permeti la prestació de serveis als ciutadans i a les ciutadanes, al temps que generi dinàmiques d’equilibri social i mediambiental.

Un sistema fiscal local progressiu i ecològic ha de comptabilitzar el necessari equilibri pressupostari amb criteris d’equilibri social (“paga més el qui més en té) i introduir criteris mediambientals (“qui contamina paga”).

El que defensem és un model de distribució competencial que porti l’Ajuntament a cobrir el finançament de la gestió efectiva de la despesa pública, assumint, per tant, competències executives importants en serveis com ensenyament i/o sanitat.

Alhora, però, hem de treballar a fons per tal d’optimitzar al màxim tots els recursos disponibles, en base a criteris d’eficiència i eficàcia. De poc ens servirà incrementar els recursos si no se’n fa una utilització òptima dels mateixos. La ciutadania ha de tenir la certesa que es fa una utilització eficient dels recursos municipals.

2.3. UN URBANISME PER A REEQUILIBAR EL TERRITORI

El model de ciutat de Premià de Mar és la conseqüència de molts anys de mala política urbanística. Convé recordar que sempre hem estat en primera línia advertint de l’actual situació. No ens conformarem, però a la fatalitat que representa la idea d’una ciutat dormitori ni al paper subaltern de la nostra comarca com a complement de la gran Barcelona. Volem que Premià de Mar sigui una ciutat plena.

LES NOSTRES PROPOSTES

- Aprovar definitivament i desenvolupar l'actual proposta de Pla d’Ordenació Urbanística Municipal que limita l’especulació, significa un fre al predomini del sector immobiliari en el disseny urbà i contribueix al reequilibri del territori.

- Facilitar la implantació d’activitat econòmica ampliant l'actual zona industrial i destinant sòl a usos terciaris a fi de trencar el model de ciutat densa sense activitat econòmica comercial i productiva significativa, que ens condemna al dèficit estructural i a la dependència vers les subvencions.

-Afavorir la implantació de cooperatives.

- Contenció del creixement residencial i potenciació de la rehabilitació d’edificis.

-Revisió i millora de les actuals normatives urbanístiques municipals.

-Aplicació de criteris de sostenibilitat i d’innovació mediambiental i social en totes les noves edificacions públiques i/o privades cercant un creixement qualitatiu i no pas quantitatiu de la població (“créixer bé”).

-Estudiar la possibilitat de mantenir i rehabilitar elements urbanístics del patrimoni industrial de la població.

- Destinar el sòl públic que s'obté del desenvolupament del POUM a equipaments públics i a zones verdes de forma adequada. Cal un Pla Municipal d’Equipaments que determini les necessitats, atenent a criteris socials i ciutadans a mig i llarg termini i estableixi les prioritats. Creiem necessària la creació d’un Centre de Dia per a la Gent Gran, un espai físic per satisfer les seves necessitats socials i personals: dinar, esbarjo, reunions, salut...

-Aplicar criteris generals d’austeritat i de polivalència als nous equipaments públics

-Millora en l’ús dels espais públics actuals. Cal dignificar l’espai públic.

-Desenvolupar processos de participació ciutadana vinculats a l’urbanisme, com ara en la definició dels futurs equipaments públics.

-Definir els usos públics (AA.VV, joventut...) de la planta baixa d’equipament públic que genera el POUM en el sector nord del municipi (antiga fàbrica de pijames del barri de les verges)

- Continuar desenvolupant el Pla Especial de Rehabilitació del Nucli Històric.

-Definir els eixos comercials, fomentar el comerç i frenar la conversió de comerços en habitatges.

- Can Sanpere espai públic, d’equipaments i aparcament subterrani (mai residencial).
-N II via cívica urbana.

-Potenciar el transport públic.

-Elaboració d’un Pla de vialitat i aparcament.

-Creació de circuits segurs per a bicicletes.

- Exigir a RENFE la construcció del baixador de Can Pou.

- Aconseguir l'aprovació d'un nou Pla d'usos del Port i la solució definitiva de la façana marítima i dels accessos al Port.

- Exigir als Ministeris de Medi Ambient i de Foment la millora dels passos d’accés al passeig marítim.

-Manteniment adequat de la senda marítima de vianants.

-Considerar l’adaptació d’espais a les persones amb discapacitat com eix transversal prioritari i comú a totes les actuacions.

-Desenvolupar el Pla d’Accessibilitat per tal de crear eixos d’accés peatonal als diferents barris, eliminant barreres arquitectòniques.

-Aprovar una nova ordenança municipal que garanteixi, amb seguretat, el pas de vianants durant l’execució de qualsevol obra pública o privada.

-Atenció urbanística des de la perspectiva visual dels infants, i considerant les seves necessitats, a nivell de seguretat, accessos i senyalització dels espais.

-Crear o adaptar espais públics on puguin gaudir conjuntament pares i fills mitjançant jocs i mobiliari urbà adaptats.

- Potenciar la platja com a zona d’esbarjo i de relació per a petits i grans, obrint el poble al mar de forma efectiva.

-Desenvolupar un pla local d’habitatge de lloguer, creació d'una borsa local d’aquests tipus d’habitatges i dedicar els futurs habitatges públics dotacionals a lloguer.

-Estudiar la possibilitat de fer o potenciar algun equipament públic que serveixi de pol d’atracció (jaciment arqueològic de Can Farrerons, Museu d’Estampació Tèxtil, ....)

- Seguir apostant per la mancomunitat de serveis amb d'altres municipis , amb criteris de sostenibilitat ecològica i territorial.

2.4. MUNICIPI GENERADOR D’OCUPACIÓ

El municipi és el millor espai per detectar les necessitats i les oportunitats, tant de l’activitat econòmica com del mercat de treball.

El municipi ha de ser generador d’oportunitats per als habitants del seu àmbit territorial. I té un paper dinamitzador en favor del diàleg, la concertació i la planificació estratègica.

En aquest sentit cal articular estratègies de desenvolupament que es tradueixin en accions que beneficiïn a la comunitat en el seu conjunt. Per tant les polítiques de desenvolupament econòmic local han de servir per millorar la qualitat de vida dels seus habitants: promovent i fomentant polítiques de creació d’ocupació i de qualitat, fomentant la integració i la diversificació de l’estructura productiva i de serveis, millorant les condicions per a l’activitat i la cultura empresarial dinamitzant el sector comercial i establint una xarxa de punts d’informació i orientació per a l’ocupació.

Els ajuntaments han de seguir jugant un paper actiu en la instrumentació de mesures contra l’atur i l’exclusió social, fomentant l’esperit empresarial en el terreny social i ambiental i promovent programes d’inserció laboral fonamentalment per als joves, les dones i els aturats/des de llarga durada que són en definitiva els que més dificultats tenen per a incorporar-se al mercat del treball.

L’acció del govern local ha de fer èmfasi en una política “social” d’ocupació centrada en aquests col·lectius amb més dificultats d’inserció laboral. Cal abordar situacions específiques en benefici de la cohesió social.

LES NOSTRES PROPOSTES

Potenciar polítiques d’orientació laboral adreçades als aturats/des per a la seva inserció laboral mitjançant itineraris professionals i tenint en compte les característiques de cada col·lectiu.

Desenvolupar polítiques pels aturats/des majors de 45 anys amb coordinació amb el SOC.

Impulsar polítiques específiques per als joves, així com desenvolupar projectes específics de transició al món laboral del treball dels joves a partir dels 16 anys que no han assolit els mínims exigits a l’etapa formativa obligatòria.

Dur a terme programes específics per a la inserció laboral de les dones, especialment aquelles que tenen dificultats d’incorporar-se al mercat de treball i en concret dones immigrants, persones amb discapacitat majors de 45 anys

Impulsar polítiques de formació i inserció laboral de treballadors/es amb discapacitat al mercat de treball. L’Ajuntament ha de garantir en les seves plantilles la contractació percentual legalment establerta amb la quota de reserva per a treballadors/es amb discapacitats.

Impulsar el teletreball pel fet de constituir una activitat econòmica sense impacte mediambiental negatiu, com a factor de desenvolupament tecnològic i formatiu i per les potencialitats que té com a mecanisme d’inserció laboral de persones amb segons quins tipus de discapacitats i d’altres col·lectius amb determinats perfils socials.

Millorar la mobilitat com a instrument per a la inclusió laboral: mesures per a una política de transport públic que garanteixi l’accés als llocs de treball i a la formació.

Potenciar la introducció de clàusules socials a la contractació pública, com a instrument per al desenvolupament socioeconòmic. Les clàusules socials poden definir-se com la inclusió de certs criteris en els processos de contractació pública en virtut dels quals s’incorporen al contracte aspectes de política social.

Fomentar la cultura empresarial i les noves iniciatives, l’autoocupació, les microempreses i les empreses d’economia social. Creació d’una finestreta unificada de gestió municipal, per facilitar i potenciar la posada en marxa de l’activitat empresarial. Accions periòdiques de difusió de les polítiques d’autoocupació en els centres d’Ensenyament Secundari.

Desenvolupar plans de foment de noves ocupacions relacionades amb les demandes socials, tant comunitàries com d’activitats emergents.

Impulsar campanyes de sensibilització per afavorir l’esperit empresarial de les dones. Programes de suport a les dones emprenedores. Formació en creació d’empreses i en gestió empresarial.

Fomentar l’ús d’espais del municipi per a la informació empresarial amb l’objectiu de desenvolupar polítiques de captació d’empreses i d’inversions empresarials, fonamentalment d’aquelles empreses de tecnologia neta que donin suport al desenvolupament d’una política industrial sostenible.

Impulsar sòl industrial públic per desenvolupar polítiques industrials al territori.

Potenciar línies d’assessorament i suport a les empreses en l’àmbit de la protecció mediambiental (minimització i aprofitament de residus, normatives sobre emissions, estalvi energètic ).

Prioritzar línies de formació en l’àmbit del medi ambient i de la sensibilització empresarial.

Potenciar la formació ocupacional i contínua en matèria d’energies renovables i d’educació ambiental susceptibles de crear ocupació viable.

Promoure l’intercanvi d’experiències ambientals entre empreses.

Desenvolupar el foment d’activitats productives i/o investigació i/o innovació relacionades amb les energies renovables i la sostenibilitat de l’ús de les energies tradicionals.

Impulsar projectes d’ecologia industrial per incrementar els resultats ambientals i econòmics a traves de la col·laboració en la gestió del medi ambient i dels recursos (aigua, energia i materials), és a dir potenciar l’aprofitament i la reutilització (residus industrials, aigües residuals).

Adequar els processos formatius a les necessitats del món laboral a partir d’una interrelació entre el món empresarial i els agents socials, les administracions locals i els centres educatius per detectar necessitats i definir i establir polítiques i estratègies.

Potenciar polítiques de formació d’alfabetització digital amb aquells col·lectius de baixa qualificació i majors de 45 anys.

Desenvolupar polítiques a favor del comerç local

El sector comercial local segueix tenint un pes important en la dinamització de l’economia de premià de Mar. Fa uns anys el sector del comerç ha començat a experimentar una sèrie de canvis que coincideixen amb els canvis sociològics relacionats amb els hàbits de consum i de compra i la implantació de les noves superfícies.

El canvi d’hàbits dels consumidors (un consumidor més reflexiu sobre la seva capacitat adquisitiva), és clau per a la reconversió del comerç. En aquest sentit cal seguir treballant per desenvolupar polítiques a favor del comerç que ajudin a modernitzar i professionalitzar aquest sector econòmic tan important.

LES NOSTRES PROPOSTES

Desenvolupar un pla estratègic de desenvolupament comercial.

Limitar la instal·lació de bancs i immobiliàries en els eixos comercials per tal d’evitar la “desertització” que generen aquests tipus d’establiment durant els caps de setmana.

Desenvolupar polítiques fiscals de foment del comerç tradicional, incentivant els processos de modernització i facilitant la formació continuada.

Incrementar les polítiques d’accessibilitat per aquelles persones que tenen problemes de mobilitat.

Potenciar les noves tecnologies en el comerç tradicional.

Elaborar plans de suport a la recuperació, rehabilitació i dinamització del mercats municipal.

Impulsar un pla de dinamització comercial i urbanística en la línia de configuració d’eixos comercials, per incrementar la confortabilitat de l’acte de compra i ser competitius envers les grans superfícies comercials.

CIUTAT QUOTIDIANA, PARTICIPATIVA, CONVIVENCIAL I DIVERSA

2007-04-06T15:27:00.000Z

3.1. UNA ADMINISTRACIÓ MODERNA I PROPERA A LA CIUTADANIA

Volem un ajuntament proper als ciutadans, modern, que sigui àgil. Volem un Ajuntament eficient i eficaç, que respongui a les necessitats i problemes del Premià de Mar d’avui en dia: una ciutat diversa, complexa per viure i gaudir.

Nosaltres creiem en una administració pública que ha d’impulsar el progrés social. Creiem que cal gestionar correctament els serveis públics oferint resposta a les demandes de la ciutadania. I tot això sense incrementar indegudament els seus costos.

Noves polítiques per a nous problemes: davant els nous reptes i problemàtiques socials, apostem per donar respostes més àgils, més ràpides; una administració i un govern més proper als premianencs i premianenques. Per aquesta raó, defensem una democràcia participativa real, que compti amb la ciutadania en el desenvolupament de les polítiques públiques i en la presa de decisions. La participació és una manera de fer, una manera de governar. La nostra manera de governar. Per això mateix, cercarem nous espais de participació, nous agents socials, noves metodologies que ens permetin aprofundir en un govern local més democràtic.

Cal garantir que tots els empleats i les empleades públics tinguin reconeguts uns drets bàsics essencials. Creiem que aquests haurien de ser:

Equiparació de la jornada i els horaris entre el personal laboral i el funcionari: jornada de 35 hores

Igualació dels drets dels empleats públics: conciliació de la vida laboral i familiar, tant per al personal funcionari com per al laboral

Regularització de la temporalitat (màxim el 8% de la plantilla)

Garantir els principis d’igualtat, de mèrit i de capacitat en l’accés a l’administració pública.

Impulsar un acord marc per a les administracions locals amb les entitats municipalistes de Catalunya: Federació de Municipis de Catalunya i Associació Catalana de Municipis i Comarques.

SEGUIMENT DE LES EXTERNALITZACIONS DELS SERVEIS PÚBLICS

Tot i que els serveis públics han de ser prestats pel personal de l’Ajuntament, quan de forma excepcional es faci per mitjà d’una empresa externa, aquesta decisió s’ha de justificar degudament. Les externalitzacions de serveis públics no poden significar pitjors condicions sociolaborals per als treballadors i les treballadores que els presten ni la pèrdua efectiva del control de la prestació del servei. Cal evitar la privatització dels serveis públics, ja que quan això es produeix, es deixa de prestar un servei públic.

LES NOSTRES PROPOSTES

Establir sistemes de seguiment i de control real dels serveis externalitzats.

Mantenir els serveis essencials en gestió i prestació directa.

Aturar les privatitzacions.

3.2. RADICALITAT DEMOCRÀTICA I PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Creiem en la vida quotidiana com un espai de transformació social, amb implicació i ciutadania activa. La nostra aposta és construir i enfortir xarxes i vincles de solidaritat comunitària. Enfortir les relacions de convivència basades en el diàleg i en el respecte a la diversitat. Davant del discurs dominant del “civisme” i de la seguretat estricta, cal parlar de la convivència protagonitzada per una ciutadania activa i responsable.

Només així serà possible construir de forma racional l’espai públic premianenc. Necessitem garanties en forma de drets i de responsabilitats per als premianencs i premianenques. La democràcia local ha de buscar necessàriament l’equilibri entre la legitimitat de la representació política i el desenvolupament de processos de participació ciutadana. Participació activa des de la cultura i des de l'associacionisme, però també en els grans temes (com ara el desenvolupant del Pla General d'Urbanisme i del Pla d’Equipaments que l’ha de complementar).

Reivindiquem la política davant la despolitització de la societat, fenomen produït a causa de l’hegemonia conservadora. Fomentem la participació per a superar el paper de simples espectadors de la realitat que s’atorga a les persones. Sense la participació col·lectiva, el Premià que volem no sortirà del cercle d’interessos dels actors socials més poderosos.

Avui més que mai, la transparència democràtica, la participació cívica i el control sobre el que és públic són garantia de desaparició d’actuacions arbitràries, especulatives i corruptes i, per tant, són també garantia d’higiene de la pròpia democràcia.

És per això, que la ciutadania ha de ser tractada com a conjunt de persones responsables, capaces d’entendre les dificultats per a resoldre els problemes complexes i que necessiten d’un tractament transversal per àmbits.

Premià de Mar hauria de ser referent en l’equitat entre dones i homes. Amb discursos innovadors sobre les famílies i els nous usos del temps. Amb respecte a la diversitat cultural i on s’impulsin drets de nova generació i es respectin les identitats i les llibertats sexuals.

Lluny dels alarmismes de la dreta sobre autoritarismes, mesures policials estrictes i excessos de reglamentació social, cal que la seguretat estigui lligada a la prevenció, a la convivència, a la proximitat, i que s’utilitzi la mediació i el diàleg en la gestió de conflictes, per a afrontar també violències quotidianes, de gènere, maltractament laboral i escolar, etc.

Per ICV-EUiA-EPM, conviure i participar són sinònims de democràcia activa que cal aplicar en totes les àrees del futur govern, del teu govern.

LES NOSTRES PROPOSTES

Superar el nivell formal que ha tingut fins ara l’Àrea de Participació ciutadana (buida de continguts, sense regidor concret ni tècnic). Farem dels termes participació i ciutadania, una realitat, una manera de fer i de governar. Per això, des del nostre govern la participació serà un principi en la gestió i en la planificació de les nostres polítiques.

Elaborar un Pla Municipal de Participació ciutadana on es faci una previsió dels espais, els procediments, els actors, etc. Caldrà l’elaboració d’un diagnòstic previ, l’aplicació de criteris de representativitat i cercar agents externs que coordinin i validin el procés.

Elaborar un Pla Municipal d’Equipaments per mitjà d’un procés de participació ciutadana, on es compti amb el saber i criteris de tothom: entitats, associacions, ciutadania no associada, col·lectius informals, tècnics, experts. Un Pla Municipal d’Equipaments elaborat participativament on es defineixin espais, usos i necessitats.

Definir i revitalitzar el Consell de Ciutadans.

Actualitzar l’Agenda 21 de forma participativa.

3.3. CIUTAT JOVE PER VIURE I PARTICIPAR

La darrera legislatura s’ha caracteritzat per una manca de visió a mig i llarg termini a nivell de polítiques de joventut. La Regidoria s’ha limitat a fer una gestió del dia a dia sense seguir una línia determinada per a aconseguir uns objectius concrets. Hi ha hagut manca de lideratge, tant per a impulsar les polítiques de joventut com per a influir en altres àrees. També s’ha fet palesa una confusió entre les polítiques de cultura i de joventut.

Cal un espai de referència per als joves, nous canals de comunicació (tant ascendent com descendent), i una figura que els joves identifiquin com l’enllaç entre ells i l’Ajuntament. A més, cal redefinir el paper dels voluntaris a l’Àrea.

Ocupació

Des de la Regidoria, de manera coordinada amb l’Àrea de Promoció Econòmica, s’han d’impulsar programes que facilitin als joves l’accés a una ocupació de qualitat.
També s’ha de fer difusió i promoure la sindicació entre el joves.

Educació

Treballar accions destinades a la transició escola-treball.
Crear un servei d’orientació acadèmica.
Fomentar, coordinadament amb la Regidoria d’Ensenyament, fomentar l’educació en els valors.
Donar a conèixer els recursos disponibles pel que fa a educació postobligatòria.

Habitatge

Impulsar l’habitatge de lloguer per a joves en aquelles actuacions urbanístiques que generin habitatge protegit, i fer-ne una àmplia difusió, per tal que tots els joves puguin accedir a tota la informació.

Establir convenis amb poblacions veïnes per tal que els joves de Premià de Mar tinguin accés als concursos d’adjudicació d’habitatges en aquelles poblacions.

Mobilitat

Impulsar, des del Consell Comarcal, la reivindicació de trens nocturns.
Demanar una segona parada de bus nocturn.
Impulsar, des de la web de l’Ajuntament, un espai on les persones que es traslladen a altres poblacions per a estudiar o treballar, puguin posar-se d’acord per a compartir el vehicle amb altres demandants.

Salut

Potenciar la formació en la salut.
Promoure estils de vida i conductes saludables, conjuntament amb la Regidoria d’Esports.

Informació i Comunicació

Crear canals de comunicació efectius i aprofitar els ja existents (web, sms, revista, pàgina al Vila Primilia, Radio Premià de Mar, etc.)
Potenciar el Punt d’Informació Juvenil per transformar-lo en un “casal de joves”, que s’ubicaria en un lloc determinat, i que alhora s’acostaria a aquells espais on hi ha joves.
Crear una guia de recursos al web municipal.

Oci i dinamització

Promoure la creació juvenil
Impulsar i dinamitzar les iniciatives ja existents i les noves, per potenciar la creació dels joves.
Potenciar la platja com a espai d’oci.
Elaborar programacions estables o puntuals de tallers, concursos de grups de música, actuacions pluridisciplinars, etc.

Esport

Conjuntament amb les regidories d’Esport i de Salut, promoure hàbits de vida saludables, i activitats que fomentin la cohesió social i l’educació en els valors.
Obrir aquells espais que disposen d’instal·lacions per a practicar l’esport.

Participació

Consell Municipal de Joves
Vetllar per la representativitat del Consell.
Potenciar òrgans de participació no institucionals.

Associacions

Promoure i facilitar l’associacionisme juvenil, tot i també tenir en compte els joves no associats.

3.4. LA INSERCIÓ SOCIAL I CIUTADANA DELS IMMIGRANTS I EL RECONEIXEMENT DE LA DIVERSITAT

L’arribada de nous ciutadans i ciutadanes procedents de diverses parts del món ha estat un factor inqüestionable en la transformació de la societat. Davant d’aquesta nova realitat, podem afirmar que se’ns planteja un repte que és propi dels pobles i les ciutats del segle XXI: construir conjuntament una societat plural i intercultural on es valori les persones pel que són i no per llur origen.

Per avançar en democràcia cal partir de la base de la igualtat de drets i de deures de totes i tots els que compartim la referència de la població on vivim, sigui quin sigui l’origen. I això, des de la participació real en les decisions que es prenen a nivell local, amb el convenciment que la diversitat ens fa més rics com a societat. És responsabilitat nostra oferir als nouvinguts les vies de participació necessàries perquè se sentin part integrant de la societat on han escollit viure.

Hem de contribuir a què la gestió del procés d’assimilació de la immigració sigui la correcta, promovent polítiques inclusives i comptant amb l’aportació dels nous ciutadans i ciutadanes en els àmbits socials, polítics, econòmics i culturals, amb el convenciment que el procés serà positiu per a tothom, sense distinció de l’origen o la nacionalitat.

LES NOSTRES PROPOSTES

Evitar una reducció de la qualitat i de l’accessibilitat als serveis públics per al conjunt de la població, incrementant les partides de pressupost, els serveis i el personal tècnic necessari per a donar resposta a l’augment del nombre d’usuaris i a les necessitats de la població nouvinguda.

Crear una Comissió interdepartamental a l’Ajuntament que asseguri el compromís i la coordinació de les diverses àrees municipals en l’abordatge conjunt del fenomen de la immigració.

Desenvolupar estudis específics que permetin millorar i actualitzar el coneixement de la realitat social vers la immigració i totes les seves dimensions: econòmica, convivencial, eficiència de les polítiques desenvolupades.

Facilitar l’accés dels immigrants al conjunt dels recursos i dels serveis municipals. Estudiar les barreres d’accessibilitat als serveis per tal de transformar-les i democratitzar-les.

Empadronar tota persona que ho sol·liciti, independentment de la seva situació administrativa. Evitar les traves administratives innecessàries.

Elaborar guies informatives per a conèixer l’entorn adreçades als nous ciutadans i ciutadanes (en la llenga que calgui), on s’expliquin els serveis de Premià de Mar en relació a l’acollida de la població , el funcionament i les condicions per accedir-hi.

Garantir a les persones nouvingudes el coneixement bàsic del sistema de salut (accés a la targeta sanitària i als medicaments, Centre d’Atenció Primària, Serveis d’Urgències, ambulàncies, teleassistència, serveis d’atenció a la dona...).

Continuar aprofundint i impulsant programes oficials de coneixement de la llengua (amb convenis de col·laboració amb els centres de Normalització Lingüística, així com amb les Escoles de Persones Adultes,...).

Afavorir la formació dels nouvinguts sobre transport públic, recollida selectiva,...

Potenciar la contractació de persones migrades en el si de l’Ajuntament, amb l’objectiu que la plantilla de l’Ajuntament reflecteixi també la pluralitat de la nostra població, i garantir un pla formatiu per al coneixement dels drets i els deures laborals.

Crear un pla de formació interna i continuada dels professionals municipals en temes relatius a la immigració, la diversitat i el seu tractament, i promoure la participació dels nous ciutadans i ciutadanes en aquesta formació.

Dotar els dispositius d’inserció laboral amb la formació jurídica bàsica i específica d’estrangeria per tal que es pugui donar resposta a les necessitats d’accés al món laboral de les persones immigrades, així com a la necessitat de conèixer els drets laborals i la prevenció dels riscos laborals.

Reforçar els dispositius d’inserció laboral per a persones immigrades, i no immigrades, amb risc d’exclusió social (famílies monoparentals, dones maltractades, aturats i aturades de llarga durada, joves sense autorització de treball però sí de residència...)

Reforçar i diversificar l’aplicació de plans formatius i d’inserció professional per al conjunt de la població atenent especialment la situació de discriminació jurídica de les persones (joves i dones immigrades...) amb permisos de residència temporals.

Procurar que la resolució de la sobreocupació dels habitatges no impliqui una pèrdua de drets (empadronament, sanitat, educació, habitatge...) i sí una cerca de solucions.

Treballar per assolir un servei públic supralocal d’atenció a totes les persones “sense sostre”.

Treballar per l’augment de recursos en l’ensenyament públic i obligatori, així com la distribució equitativa d’alumnes nouvinguts entre les escoles públiques i les concertades.

Promoure la mediació interpersonal, quan calgui, per a aconseguir una bona integració dels infants de famílies immigrats en el marc escolar, i garantir la seva continuïtat en el sistema educatiu.

Impulsar plans per a fomentar la participació dels nens i les nenes en les activitats lúdico-educatives i d’esplai.

Creiem que la Festa Major ha de ser el punt culminant de l’expressió plural i diversa del conjunt sociocultural de Premià de Mar. Cal treballar, doncs, per incloure noves expressions culturals en les festes habituals, havent cercat el consens de les entitats i les associacions del poble.

Incrementar els fons bibliotecaris amb llibres, revistes i diaris d’altres orígens culturals.

Impulsar campanyes per a explicar a la població autòctona què és la immigració i sensibilitzar-la envers aquest fenomen.

Promoure i defensar els valors i les pràctiques de plena igualtat en drets i oportunitats de totes les ciutadanes i els ciutadans, independentment del seu origen.

3.5. CIUTAT PER LA PAU, ELS DRETS HUMANS, LA COOPERACIÓ I LA SOLIDARITAT

La cooperació local i municipal ha de tenir una singularitat pròpia encara que es basi en el principi general de solidaritat i ha d’estar adreçada exclusivament a contribuir al desenvolupament dels pobles empobrits i a incrementar la consciència crítica sobre les relacions Nord-Sud. Aquesta singularitat es basa en donar suport als processos de desenvolupament local, enfortint les capacitats individuals, comunitàries i institucionals alhora que es construeix una alternativa solidària a casa nostra.

A més de la transferència de fons, és necessària una visió estratègica que revitalitzi el paper de l’Ajuntament dins del desenvolupament local i impliqui la creació d’aliances i de relacions estables amb la població beneficiària, les organitzacions i les institucions locals, tot passant del suport a un projecte determinat al suport al procés íntegre de desenvolupament. En aquest nou plantejament les ONG continuen tenint un protagonisme especial, però pren un paper important la cooperació directa, qüestió que implica tot el govern i el conjunt de l’Administració municipal en les accions de solidaritat i fa necessària l’acció coordinada i complementària de tots els agents.

Tanmateix el treball amb la població de Premià de Mar per aconseguir una obertura a noves perspectives de solidaritat, la presa de posicionament públic sobre temes internacionals relacionats o la contribució dels col·lectius d’immigrants s’ha d’enfortir, coordinar i realitzar des d’una perspectiva més duradora i estratègica.

LES NOSTRES PROPOSTES

Elaborar a través de processos participatius, un pla estratègic local, per tal de coordinar, planificar i fer coherents les polítiques de cooperació i orientar-les cap al compromís i la transformació. Es tracta de deixar de fer cooperació “conjuntural” per a potenciar la cooperació “estructural”, planificada, que impulsi les capacitats pròpies, creï les condicions necessàries per als veritables canvis transformadors.

Treballar per a millorar la cooperació directa com suport al desenvolupament local en tots els àmbits (governabilitat municipal, promoció econòmica i infrastructures, serveis bàsics, suport al teixit associatiu...). En aquest sentit es durà a terme una acció concertada amb altres agents de cooperació local.

Fer de la cooperació, la solidaritat i les polítiques de pau un eix transversal de l’acció municipal, que impliqui tots els departaments de l'Ajuntament.

Tenir com a marc de treball i com a horitzó de l’acció solidària fins al 2015 els “Objectius del Mil·lenni de les Nacions Unides”, així com l’estat de les relacions internacionals i regionals del Nord amb el Sud.

Generar un programa municipal de sensibilització i de conscienciació ciutadana sobre la injusta distribució de la riquesa en el planeta, amb l’objectiu de canviar actituds i prejudicis, així com la consciència individual i col·lectiva. Cal un ampli suport de la ciutadania dels països del nord per a aconseguir disminuir els desequilibris nord – sud. Per això és important organitzar activitats difusores de la realitat existent al món i divulgadores dels valors solidaris i transformadors: jornades, fires, mostres artístiques i culturals, tallers de formació...

Destinar l’1% dels ingressos propis municipals al finançament de projectes de cooperació al desenvolupament (prendre el compromís d’arribar-hi al final del mandat). Destinar una partida igual al 0,3% per a projectes de sensibilització i de pau.

Prioritzar els projectes que fomentin accions que garanteixin la sostenibilitat, la igualtat d’oportunitats o la justícia social i els processos de pau. Per tant, projectes que persegueixen canvis i transformacions estructurals a mig i llarg termini, incrementin els nivells de formació, ocupació, salut i riquesa del conjunt de la població, en especial de les dones, i alhora potencïen l’organització política democràtica, les xarxes econòmiques i les organitzacions cíviques i populars.

Establir reglaments i mecanismes d’avaluació clars de les característiques avaluables dels projectes que es presentin a subvenció pública municipal, destacant els punts referits amb anterioritat i establint un llistat dels països i de les poblacions preferents, tenint en compte els agermanaments.

Estimular les accions de codesenvolupament enteses com una vinculació entre Migració i Desenvolupament on la cooperació és un instrument. Una forma de desenvolupament i de cooperació en igualtat de condicions on hi ha un benefici mutu i uns interessos compartits.

Fomentar el comerç just i el consum responsable i, alhora, impulsar la coherència de les accions municipals introduint pràctiques solidàries en totes les àrees administratives de l’Ajuntament: compres ètiques en els sectors de la roba i la fusta, introducció del comerç just, afavorir la interculturalitat en els seus actes, sostenibilitat ambiental, implicació de la comunitat educativa, mocions del govern municipal, mobilització de recursos...

Proposar acords d’agermanament i de col·laboració amb poblacions del Sud, sobre la base de la cooperació, l’intercanvi i l'amistat, fomentant la relació, no únicament entre les institucions, si no també entre la població i les entitats. Aprofundir en els agermanaments ja existents.

Potenciar el Consell Local de Cooperació al Desenvolupament amb la participació de representants dels agents de la solidaritat del municipi que tinguin capacitat de proposta. Com espai de participació i de concertació ha d’abordar la reflexió i la definició de les polítiques de cooperació per tal que el municipi disposi d’una estratègia planificada. Altres objectius són l’elaboració de la proposta de distribució econòmica de la partida de cooperació, vetllar per la transparència econòmica dels projectes que reben el suport del municipi, impulsar l’educació per al desenvolupament i elaborar estratègies de sensibilització.

Crear llocs de trobada de les organitzacions no governamentals (ONG), les entitats i els agents socials solidaris per a impulsar la reflexió i el treball col·lectiu. Facilitar els medis tècnics i els espais perquè les ONG puguin desenvolupar les seves tasques en les millors condicions possibles.

Impulsar la participació en les organitzacions supralocals de cooperació (exemple: Fons Català...) i en les xarxes de cooperació i d’intercanvi (exemple: Xarxa d’autoritats locals per la Pau a Orient Pròxim...).

LA PROMOCIÓ DE LA PAU I ELS DRETS HUMANS A NIVELL LOCAL

La promoció dels drets humans i, sobretot, la resolució pacífica dels conflictes són objectius que en certa mesura desborden l’àmbit local. Tanmateix, en tractar-se de l’administració més propera a la ciutadania és on resulta més senzill emprendre activitats de sensibilització i de difusió d’aquests valors.

LES NOSTRES PROPOSTES

Crear la Regidoria de Pau, Solidaritat i Cooperació.

Destinar el 0,3% dels ingressos municipals al foment de la pau.

Conscienciar sobre la necessitat del diàleg com a eina de resolució dels conflictes.

Sensibilitzar la ciutadania per tal de fomentar una nova cultura de pau, entenent aquesta no solament com absència de violència, sinó fonamentada en els valors democràtics i de justícia social, en la distribució de la riquesa, en el respecte al medi ambient i la igualtat de gènere.

Despertar l’interès per a conèixer la realitat de les relacions Nord-Sud i els problemes estructurals que generen els conflictes bèl·lics. Possibilitar el trencament d’estereotips envers el Sud i les causes que provoquen aquests conflictes.

Treballar transversalment amb les altres àrees per tal d’incorporar a totes les activitats de l’Ajuntament els valors del foment de la pau i dels drets humans. Així mateix, treballar amb les entitats culturals i recreatives perquè aquestes vegin la necessitat d’incloure aquestes activitats en les seves programacions.

Vetllar perquè els mitjans de comunicació d’àmbit local s’impliquin en el foment de la pau i els drets humans multiplicant així el valor de les accions.

Treballar per tal que les campanyes institucionals tinguin en compte els valors de foment de la pau i els drets humans independentment de llur objectiu.

Treballar per tal d’implicar al màxim la ciutadania i la societat civil que treballa en la difusió, sensibilització, recerca i acció de temes de foment de la pau.

No signar acords comercials amb aquelles institucions que no respectin el drets humans i utilitzin la guerra com a instrument per a la resolució de conflictes. Alhora tampoc establir acords comercials amb aquelles empreses que no respectin els drets humans i aprofitin les situacions de conflicte per a treure’n beneficis.

Establir formes de col·laboració amb altres institucions per a la promoció de la pau i els drets humans com, per exemple, amb l’Oficina de Promoció de la Pau i Drets Humans, del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, òrgan competent en la matèria.

Incloure els valors de la Pau, la Cooperació i els drets humans en els projectes educatius dels municipis.

Aprovar mocions en favor de la resolució pacífica dels conflictes i donar suport a iniciatives ciutadanes adreçades a aquestes finalitats.

3.6.SEGURETAT PÚBLICA PER A GARANTIR ELS DRETS

La seguretat no pot basar-se exclusivament en més policia o més justícia penal. Són necessàries polítiques públiques transversals de prevenció, d’inclusió social, de reducció dels factors de risc i de serveis públics de qualitat per a reduir les causes.

Premià de Mar no és una població insegura o, si més no, no ho és més que qualsevol altra de l’entorn. Molt sovint es confon la inseguretat amb els problemes de convivència. Ser ciutadà comporta drets i deures i la defensa d’aquests és la base de la convivència democràtica. Tant la vulneració dels principis de convivència com les faltes han de ser penats sota el principi de la correcció d’hàbits o conductes que atemptin contra les normes bàsiques de convivència en la comunitat i contra el dret a exercir com a ciutadà en plena llibertat.

Creiem fermament que una aplicació adequada de les ordenances municipals vigents milloraria la percepció de benestar i de seguretat dels ciutadans, sense necessitat de normatives d’excepció (Ordenança de Civisme de Barcelona)

Des d’ICV-EUiA-EPM impulsarem programes de mediació comunitària per a afrontar els conflictes de convivència o bé programes de reparació perquè els infractors mitjançant accions reparadores puguin compensar la comunitat amb un treball comunitari. Som totalment contraris a l’estigmatització genèrica per part de la policia de determinats col·lectius en funció de la seva estètica (joves) o origen (immigrants) i denunciarem qualsevol abús que es produeixi en aquest sentit.

L’acció policial i penal no és incompatible amb accions preventives sobre les causes de la inseguretat. La Policia Local ha de prioritzar les funcions de prevenció i proximitat.

La Junta Local de Seguretat ha de ser el marc d’elaboració d’estratègies, de definició del paper de cada força de seguretat (Policia Local i Mossos d’Esquadra)i de l’anàlisi dels objectius aconseguits. També ha de definir les noves estratègies que permetin elaborar un pla local de Seguretat amb objectius i accions contra la violència de gènere, la seguretat viària i la seguretat ciutadana.

La seguretat, i per tant la inseguretat , és també una percepció i per això és important la implicació dels representants socials. Els premianencs i les premianenques hem de conèixer allò què passa per a entendre la complexitat de cada problema, les causes i les possibles solucions.

Moció en defensa del dret a vot actiu i passiu de les persones immigrades

2006-11-13T12:54:00.000Z

TEXT DE LA MOCIÓ QUE VA APROVAR EL PLE MUNICIPAL ORDINARI DE NOVEMBRE DE 2.006 A PROPOSTA DEL GRUP MUNICIPAL D'ICV-EA-EPM AMB ELS VOTS A FAVOR D'ICV-EA-EPM, PSC i ERC, L'ABSTENCIÓ DE CiU I EL VOT EN CONTRA DEL PP

La societat del s. XXI és sens dubte plural. El nostre municipi és un reflex d’aquest pluralisme i cada cop són més les persones que provenint d’altres països viuen i treballen en aquest. Dependrà de nosaltres, però, que vulguem fer aquesta societat, més inclusiva i més democràtica. Una democràcia plena no pot acceptar que els ciutadans i les ciutadanes que viuen i treballen amb nosaltres no tinguin els mateixos drets i deures.

En temps de la II República el moviment sufragista va aconseguir un pas en l’aprofundiment democràtic, avui inqüestionable, amb l’assoliment del vot per les dones. Tot i els dubtes que hi va haver en el seu moment.

Els temps han canviat i el reptes socials també. Però seguim creient, que cap societat no pot desenvolupar-se democràticament si una part important de la mateixa resta al marge dels drets polítics bàsics, com el dret a poder escollir i ser escollits.

Al febrer de 1992, amb la signatura a Estrasburg del Conveni sobre la participació dels estrangers en la vida pública local elaborat en el marc del Consell d’Europa, s’arribava a una conclusió: “ la residència dels estrangers, que tenen voluntat de permanència, tenen els mateixos deures que els nacionals, i la seva participació política es la millor via per a facilitar la seva integració en la comunitat local”. En països de l’àmbit europeu com Dinamarca, Finlàndia, Holanda, Noruega, Suècia i Islàndia ja és una realitat el dret de vot actiu i passiu.

En el Manual europeu d’integració de les persones immigrants, guia elaborada a petició de la Comissió Europea, s’hi recullen les millors pràctiques dels vint-i-cinc en aquesta matèria. I reconeix obertament, que la participació política de les persones immigrades proporciona oportunitats per a la integració. Diu textualment que “els governs haurien de garantir el dret de vot a tots els residents almenys a nivell local”.

En la nostra pròpia societat ja hi ha antecedents sufragistes de participació de les persones estrangeres. Sense anar més lluny, les persones immigrades poden votar i ser votades en les eleccions sindicals, sense que això hagi significat cap alarma social i ans el contrari, hagi estat mostra de plena normalitat democràtica en el món laboral. Aquesta demanda també ve avalada per la mateixa opinió pública. Segons dades del CIS, el novembre de 2005 el 60,8% de la ciutadania era favorable a l’extensió del dret de vot a las persones immigrades en les eleccions municipals.

Atès que el dret de vot és un dels drets fonamentals de les persones reconegut en la Declaració Universal dels Drets Humans.

Atès que els i les residents estrangers en l’Estat espanyol gaudeixen del dret de sufragi actiu en les eleccions municipals quan són ciutadans i ciutadanes de la Unió Europea o pels convenis amb tercers països que fan possible el dret de vot dels seus nacionals residents a l’Estat espanyol.

Atès els Tractats i Acords Generals de Cooperació i Amistat subscrits amb països com Argentina, Veneçuela, Xile, Urugai i Colòmbia, on es reconeix el dret de sufragi en les eleccions municipals dels residents legals, tot i que es remet a l’efectivitat d’aquest dret als acords i convenis específics o de legislació, encara no concretats.

Atès que existeixen Estats fora del marc europeu i amb absència de tractats de reciprocitat, com són Islàndia i Nova Zelanda; on els ciutadans espanyols que hi resideixen gaudeixen dels drets polítics, en alguns casos actiu, i en d’altres actiu i passiu.

Atesa la Resolució del Parlament Europeu sobre la situació dels drets fonamentals de la Unió Europea (2000/2231 (INI)) que en els seus articles 121 i 122 recomana als seus Estats membres que ampliïn el dret de vot als ciutadans de tercers països amb anys de residència en la Unió Europea i que es faci extensiu el dret de sufragi actiu i passiu en les eleccions municipals, que l’article 19 del Tractat CE concedeix als ciutadans de la Unió, a tots els ciutadans de tercers països que resideixin legalment en el territori de la Unió Europea un mínim de tres anys.

Atès que en aquesta mateixa Resolució es recomana als Estats membres que encara no l’han ratificat; com és el cas de l’Estat espanyol, ratifiquin el Conveni Europeu sobre la participació dels estrangers en la vida pública local on es recull el compromís de concedir el sufragi actiu i passiu en les eleccions municipals als residents estrangers, en les mateixes condicions que s’exigeixen als nacionals.

Atès el fet objectiu de la residència legal a l’Estat espanyol d’un gran nombre d’estrangers no procedents de la Unió Europea.

Atès que la participació és un dret que les administracions han de garantir.

Atès que darrerament s’han començat a donar passes importants en aquest direcció com són:

La presentació per part del grup parlamentari d’IU-ICV d’una proposició no de llei al Congrés de Diputats, el passat 21 de febrer, referent a estudiar el dret de vot de les persones estrangeres no comunitàries, aprovada per unanimitat de tots el grups del Congrés dels Diputats el març del 2006, on s’instava a avançar en el reconeixement del dret de sufragi actiu i passiu dels ciutadans estrangers a Espanya en els termes que estableix l’article 13.2 de la Constitució Espanyola, comprometent-se a estudiar les mesures necessàries per afavorir la integració social dels immigrants de llarga durada en l’àmbit de la participació política.

La resolució aprovada a l’Assemblea de la Federació de Municipis de Catalunya, celebrada a El Vendrell el passat dia 3 de març, favorable a avançar en aquesta direcció.

La presentació de la Proposició no de Llei dels Grups Parlamentaris al Congrés de Diputats d’IU-ICV i Grup Socialista

Per tot això, el Ple de la Corporació Municipal proposa els següents ACORDS

PRIMER.- Instar al govern de l’Estat espanyol perquè adopti les mesures necessàries i les reformes legals imprescindibles, perquè les persones immigrades amb llarga durada de residència, puguin participar al dret de vot actiu i passiu en properes eleccions municipals.

SEGON.- Instar al govern de l’Estat espanyol perquè procedeixi a la negociació i signatura dels acords i convenis amb els països amb major nombre de nacionals residents legals a l’Estat espanyol i, especialment amb aquells països que es mantenen vincles històrics, polítics i culturals amb la finalitat que aquests ciutadans puguin votar i ser escollits en properes eleccions municipals de l’Estat espanyol en consonància amb l’article 13.2 de la Constitució Espanyola.

TERCER.- Sol·licitar al govern de l’Estat espanyol que demani al Consell de l’Estat l’informe sobre l’aplicació de l’article 13.2 de la CE als efectes de la participació dels estrangers residents a l’Estat espanyol en les eleccions municipals, i particularment, sobre la interpretació dels termes “criteris de reciprocitat”

QUART.- Instar al Govern de l’Estat espanyol a la signatura i ratificació del Conveni Europeu sobre participació dels estrangers en la vida pública local de 5 de febrer de 1992

CINQUÈ.- Instar al Govern de la Generalitat que activi una campanya de sensibilització de la societat per tal de facilitar la inclusió dels i les immigrants en les preses de decisions col·lectives (AMPA’s, associacions de veïns i veïnes, sindicats, entitats i associacions d’esport, esplai, lleure, cultura,...), així com el foment de la participació de les persones estrangeres en el si de la nostra societat.

SISÈ.- Promoure des de l’àmbit local, la cerca de suports d’entitats i associacions del nostre municipi, tant per aconseguir la major implicació de les persones immigrades en la vida associativa, com per donar suport a la proposta de dret de vot actiu i passiu d’aquests ciutadans i ciutadanes en el nostre municipi.

SETÈ.- Traslladar aquests acords al Govern de l’Estat Espanyol, als Grups Parlamentaris del Congrés de Diputats, al Govern de la Generalitat de Catalunya, als Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya, a la Federació Catalana de Municipis, a l’Associació de Municipis i Comarques de Catalunya, a CCOO, a UGT, a SOS Racisme i a les associacions del municipi.

Moció de reconeixement a la figura del "Guti"

2006-10-18T21:26:00.000Z

Text de la moció que, a proposta del Grup Municipal d'ICV-EA-EPM, va aprovar per unanimitat el Ple Municipal d'octubre de 2.006 en reconeixement i homenatge a la figura d'Antoni Gutiérrez Díaz, "el Guti"

-Atès que l’històric dirigent del PSUC i d’ICV Antoni Gutiérrez Díaz, nascut a Premià de Mar el 19 de gener de 1.929, va morir el passat dia 6 d'aquest mateix mes d’octubre.

-Atès que “el Guti” havia rebut pocs dies abans la Medalla d’Or de la Generalitat en reconeixement a la seva trajectòria cívica i política al servei de Catalunya i que amb aquesta distinció el Govern havia volgut honorar el seu treball i la lluita per la democràcia, la recuperació de les institucions nacionals i la seva vocació europeista.

-Atesa la llarga trajectòria de lluitador contra la dictadura feixista i a favor de les llibertats d’Antoni Gutiérrez Díaz de la qual es poden destacar el seu empresonament, el fet de ser una de les personalitats principals de l’Assemblea de Catalunya, la seva elecció com a secretari general del PSUC en dues ocasions, l’exercici dels càrrecs de conseller de la Generalitat provisional, presidida per Josep Tarradellas, diputat al Parlament espanyol, diputat del Parlament de Catalunya, diputat del Parlament Europeu, president de la Comissió de Política Regional, i vicepresident del Parlament Europeu, a més de col·laborar en diversos mitjans de comunicació.

-Ateses la seva condició de persona compromesa amb la democràcia i les llibertats, l’ampli reconeixement de la seva tasca social i institucional i la seva vinculació amb Premià de Mar

-Atès que l'Ajuntament de Premià, en reconeixement de la seva figura i de la vinculació amb la vila, ja va decretar que l’endemà de la seva mort, dissabte 7 d'octubre, fos dia de dol oficial.

El Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Alternativa – Entesa pel Progrés Municipal presenta a l’aprovació del Ple Municipal del mes d’octubre de 2.006 les següents propostes d’acord:

PRIMER: Es nomeni Antoni Gutiérrez Díaz fill predilecte de Premià de Mar

SEGON: Es dediqui un carrer o plaça de la vila a la seva memòria

TERCER: Es col·loqui una placa commemorativa al carrer on va néixer

QUART: Es celebri un acte de memòria històrica, de caire institucional i que podria coincidir amb l’aniversari del seu naixement, dedicat a la figura humana i a la trajectòria vital d’Antoni Gutiérrez Díaz

CINQUÈ: Es comuniquin aquests acords a la família d’Antoni Gutiérrez Díaz, a la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, al Parlament Espanyol, al Parlament Europeu, la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i a Iniciativa per Catalunya Verds.

Premià de Mar, octubre de 2006

Mocions, precs i preguntes 2003-2006

2006-08-30T09:46:00.001Z

El Grup Municipal d'ICV-EA-EPM a l'Ajuntament de Premià de Mar, des de les eleccions de maig de 2.003, el formen tres regidors. Actualment són en Quim Caimel (portaveu), l'Ernest Martín i l'Àngel Pagès

El treball que s'ha portat a terme durant els tres anys de legislatura ha estat molt intens. Aquestes són les mocions, precs i preguntes que hem presentat des de la constitució del nou Ajuntament

juliol 03
*Pregunta sobre el calendari de tramitació del projecte de reforma del teatre de l’Amistat

setembre 03
*Moció demanant un nou Estatut d’Autonomia per a Catalunya
*Pregunta sobre la prevenció d’inundacions a Premià de Mar
*Pregunta sobre el pressupost final de la Festa Major 2.003
*Prec sobre revisió dels horaris de tancament nocturn de les terrasses d’estiu

octubre 03
*Moció en contra de cedir al Ministerio del Interior les dades del cens municipal referides a estrangers extracomunitaris

novembre 03
*Prec demanant que s’identifiquin els habitatges de preu taxat previstos en el conveni urbanístic de Can Farrerons
*Prec exigint l’aplicació estricta del Reglament Orgànic Municipal en els Plens de l’Ajuntament

desembre 03
*Prec demanant aparcaments per a bicicletes
*Pregunta sobre l’abocament al mar d’aigües fecals
*Pregunta sobre la resposta de RENFE a la moció sobre millora de la mobilitat a l’estació de Premià de Mar del mes de febrer de 03

gener 04
*Pregunta sobre la situació dels passos soterrats d’accés a la platja i a l’estació de RENFE
*Prec demanant l’adhesió a la Plataforma Cívica Camí Ral

febrer 04
*Pregunta sobre la titularitat de la concessió del Port de Premià de Mar
*Moció conjunta sobre adhesió de l’Ajuntament a la Plataforma Salvem el Gas

març 04
-Intervenció condemnant la manipulació informativa per part del govern del PP arran de l’atemptat de Madrid de l’11 de març
-Vot favorable al pressupost i a la plantilla municipals per al 2.004 després del procés de negociació amb l’Equip de Govern i de l’acceptació per part d’aquest de totes les nostres propostes

abril 04
*Pregunta sobre el calendari d’execució de les obres del Port de Premià de Mar
*Prec demanant la creació d’una comissió encarregada d’elaborar unes ordenances municipals que regulin la instal·lació obligatòria de sistemes de captació solar tèrmica per a aigua calenta sanitària a totes les noves edificacions o aquelles que siguin sotmeses a una reforma integral, ja siguin de caràcter públic o privat
*Prec demanant la constitució d’una Comissió d’Accessibilitat que s’encarregui de fixar les prioritats en l’execució de la partida econòmica existent en el pressupost municipal de 04

maig 04
*Moció demanant l’adhesió a la campanya Per un domini .cat
*Prec demanant que es certifiqui que l’actuació feta a l’Horta Farrerons es tracta d’una prospecció arqueològica

juny 04
*Prec demanant que es compleixi l’ordenança municipal sobre el control de soroll de motocicletes i ciclomotors
*Prec demanant que el servei de bus nocturn tingui dues parades
*Prec demanant que es reservi un espai a la revista municipal Vila Primília per tal que la Coordinadora d’Associacions de Veïns pugui expressar les seves propostes i informacions
*Prec demanant que l’Ajuntament cobreixi amb terra el tram del sender peatonal comprès entre l’estació de RENFE i el Pla de l’Os mentre no comencen els treballs d’arranjament definitius
*Pregunta sobre les declaracions de l’alcalde dient que farà realitat el baixador de RENFE de Can Pou – Camp de Mar sense haver constituït una comissió de partits polítics i d’Associacions de Veïns

juliol 04
*Pregunta sobre l’actuació de la policia municipal durant la Festa Major
*Prec demanant es plantin arbres nous en substitució dels morts o bé es tapin els forats destinats als mateixos

octubre 04
-Vot favorable a la modificació de pressupost municipal 2.004
*Moció Premià municipi lliure d’indústries militars
*Moció retorn papers Arxiu de Salamanca
*Prec demanant gratuïtat dels sopars al carrer

novembre 04
*Pregunta sobre el Punt d’Informació Juvenil (PIJ)
*Pregunta sobre el transport públic
-Negociació i vot favorable a les Ordenances Fiscals

desembre 04
*Prec demanants passos elevats de vianants
*Prec demanant que finalitzi el tall del carrer de la plaça
*Pregunta sobre el conflicte del colomar al carrer Jaume Balmes

gener 05
*Prec demanant la reparació d’un tram del sender peatonal
*Pregunta sobre l’obturació de les sortides directes d’aigües al mar

febrer 05
*Prec demanant la correcta identificació dels guals
-Vot favorable al pressupost i a la plantilla municipals per al 2.005 després del procés de negociació amb l’Equip de Govern i de l’acceptació per part d’aquest de les nostres propostes

març 05
*Moció laïcitat

abril 05
*Moció demanant la recuperació de la memòria històrica de la II República i la retirada de símbols franquistes
*Prec sobre l’elaboració participativa del Pla Local de Joventut
*Prec sobre la recollida de la fracció orgànica de la brossa al cas antic

maig 05
*Pregunta sobre les canonades rebentades del carrer Terra Alta
*Pregunta sobre la convocatòria del consell Municipal per la Convivència

juny 05
*Moció demanant la convocatòria del consell Municipal per la Convivència
*Prec sobre la reutilització de l’aigua a l’estany de la Plaça Nova

juliol 05
*Moció demanant l’ampliació de beneficiaris de la zona blava de Can Pou

setembre 05
*Prec sobre l’obertura definitiva del carrer de la Plaça
*Prec sobre la instal.lació elèctrica i la poda de les palmeres del Camí Ral
*Prec demanant condonació denúncies zona blava de Can Pou

octubre 05
*Pregunta sobre el tancament de la biblioteca i del Centre Cívic durant l’agost

novembre 05
*Moció implantació domini .CAT a l’Ajuntament i organismes que en depenen
*Prec demanant ús més racional de l’enllumenat de Nadal

desembre 05
*Pregunta sobre la creació de places municipals de 0-3 anys
*Prec compliment acords i compromisos pendents

gener 06
*Prec demanant substitució plantes perilloses a Can Pou

febrer 06
*Pregunta sobre el manteniment de la senda peatonal

març 06
*Moció concreció aplicació mesures de laïcitat
*Moció dia internacional de la dona treballadora

maig 06
*Moció calendari tancament centrals nuclears
*Pregunta sobre el manteniment de la bassa de la Plaça Nova
*Prec adequació passos elevats de vianants
*Prec col.locació camió cisterna neteja estació de bombeig de Jacint Verdaguer
-Abstenció en el pressupost i a la plantilla municipals per al 2.006 després del procés de negociació amb l’Equip de Govern, la qual cosa en va permetre l’aprovació

juny 06
-Vot favorable a l’aprovació inicial del nou Pla General d’Ordenació Urbanística, que recull les principals propostes de la nostra Coalició

juliol 06
*Moció de rebuig de l’agressió d’Israel contra el poble palestí
*Pregunta sobre el desguàs d’aigües fecals al Torrent Amell

octubre 06
*Moció de reconeixement a la figura d'Antoni Gutiérrez Díaz, "el Guti"

novembre 06
*Moció en defensa del dret a vot actiu i passiu de les persones immigrades
*Pregunta sobre el trasllat del CRAM
*Pregunta sobre la vialitat del carrer de Sant Antoni

En total, fins ara, hem presentat 17 mocions (s'han aprovat totes malgrat formar part de l'oposició), 23 preguntes i 29 precs. Una enquesta recent del diari EL PUNT feta a responsables d'entitats de Premià de Mar, ens atorga un grau molt alt de reconeixement per part de la ciutadania